Eliseu Carbó i Parals (Palamós, Baix Empordà, 20 d'abril de 1890 - 8 d'octubre de 1968)[1] fou un intèrpret de contrabaix i piano, i compositor de sardanes. Fou pare del també compositor palamosí Josep Carbó i Vidal, a qui traspassà el gust per la música.[2]
A 15 anys ja tocava el violí a l'orquestra Harmònics i a 17 anys va compondre la seva primera sardana.[3] El 1914 va ser mestre a Palamós, Puigcerdà, Ullà i posteriorment a Santa Coloma de Farners on hi visqué habitualment durant 25 anys.[4] S'interessà i investigà sobre la vessant pedagògica de la música.[5][3] En jubilar-se es retirà a Palamós.
Fou autor de l'ABC de la música,[6] un manual de petites dimensions, però molt interessant editat per Calpe, dins la col·lecció dels Manuals Gallach, a principis del segle xx.
Entre la seva obra sardanista citem els títols: La primera perla, que fou la primera, La Roca Fosca, Somniada, Festa Major, La puntaire de Rialt, Plany,[7] Miramar i Cançó matinal.
Referències
- ↑ [enllaç sense format] https://musicsperlacobla.cat/compositor.php?autor_id=448
- ↑ «De l'empenta jovenívola a la lluita pel prestigi d'un gènere». El Punt, 15-12-1996. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «La vida i els mètodes pedagògics del músic i mestre Eliseu Carbó, vistos per la seva néta». El Punt, 14-11-1999. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ «Emotiu homenatge colomenc al mestre Josep Carbó». El Punt, 21-11-1982. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ Baqué, Juan Mainer. La forja de un campo profesional: pedagogía y didáctica de las ciencias sociales en España, 1900-1970 (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 250. ISBN 978-84-00-08910-8.
- ↑ Juanola, Anna Dalmau; Griso, Anna Mora; Mir, Francesc Cortès. Pau Casals i Joaquim Pena: Passió per la música i pel país. Correspondència. Editorial Mediterrània; SL, 2012-11-26, p. 22. ISBN 978-84-9979-286-6.
- ↑ «La cobla Flama de Farners enregistra un nou disc aquest any amb motiu del 15 aniversari». Diari de Girona, 01-03-1996. [Consulta: 29 octubre 2023].
Enllaços externs
