Elisa Cardona Ollé (Pradell de la Teixeta (Priorat) 15 d´agost 1917 - Tarragona, 22 d'abril de 1939) fou l'única dona executada pel Franquisme a Tarragona.[1]Tenia 21 anys i va formar part de les disset republicanes sotmeses a Consell de Guerra Sumaríssim i afusellades a Catalunya.[2]
Resident al poble de Duesaigües (Baix Camp) treballava de cambrera a l'Hotel Nacional de Tarragona. Acabada la Guerra civil amb la desfeta del Bàndol Republicà, fou denunciada i acusada sense proves convincents de tenir relació amb els fets ocorreguts el 18 de setembre de 1936 quan un escamot de les milícies de la FAI, va irrompre a l'Hotel i es va emportar l'amo Andrés Alfonso Vallespín, cinc religiosos que tenia acollits i dos clients (pare i fill) de dretes, que van aparèixer morts poques hores després a la carretera de Barcelona.
Detinguda i empresonada, Elisa sempre es va declarar innocent, però fou sotmesa a un Consell de Guerra Sumaríssim i passada per les armes a la Muntanya de l'Oliva el dia 22 d'abril de 1939 a dos quarts de sis del matí, juntament amb 22 persones més.[3] La família es va assabentar de l'execució per uns veïns que van llegir la notícia al Diario Español de Tarragona.[4]
Memòria històrica
La promulgació de la Llei de Memòria Històrica l'any 2007 impulsada pel Govern de José Luís Rodríguez Zapatero, va reconèixer alguns drets i mesures a favor dels que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.
La ciutat de Tarragona i el Memorial Democràtic de Catalunya han dignificat l'espai i homenatjat els afusellats de la Muntanya de l'Oliva.[5] La memòria d'Elisa ha estat recuperada i glossada per historiadors i col·lectius feministes.[6]
Referències
