Era un edifici industrial entre mitgeres i de planta baixa i tenia coberta de teula àrab. Presentava una cornisa d'acabament amb formes corbades. Les finestres presentaven arcs rebaixats, tant a la part central de l'edifici com a les ales laterals.[1] L'obra responia al llenguatge modernista, amb reminiscències acadèmiques.[1]
Història
L'Electra Vilafranquesa estava situada en la zona d'eixample que segueix l'establiment de la carretera d'Igualada, on es troben certs elements heterogenis d'arquitectura industrial.[1]
El projecte inicial d'aquest edifici era obra de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés, i portava la data del 20 de març de 1901. Santiago Güell i Grau va fer una addicció i reforma l'any 1911. El 10 de febrer es va presentar el projecte i el 15 de març va ser aprovat per l'Ajuntament. Ambdós projectes es conserven a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.[1]
↑ 1,01,11,21,3«Electra Vilafranquina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].