Eleccions presidencials armènies de 2008

Eleccions presidencials armènies de 2008
19 de febrer de 2008
Serzh Sargsyan Levon Ter-Petrossian Manca imatge
Candidat Serj Sargsian Levon Ter-Petrossian Artur Baghdasarian
Candidatura HHK/ՀՀԿ Independent OE/Օե
Vots 862.369 351.222 272.427
Percentatge 52,82% 21,50% 17,70%
‹ 2003 Armènia 2013 ›
Marxa de protesta pacífica l'1 de març per protestar contra la violència policial en les manifestacions contra el resultat de les eleccions

Les Eleccions presidencials armènies de 2008 van tenir lloc el 19 de febrer de 2008. El Primer Ministre d'Armènia Serge Sarkisian, va guanyar les eleccions a la primera volta segons els resultats oficials, però això fou qüestionat per l'expresident Levon Ter-Petrossian, que oficialment quedà en segon lloc. Nogensmenys, tant els observadors de l'OSCE[1] com els de la Unió Europea van declarar que les eleccions havien estat força democràtiques.[2]

La candidatura de Sargsyan va ser recolzada pel president titular d'Armènia, Robert Kotxarian (que no és elegible per un tercer mandat consecutiu). Altres candidats eren Levon Ter-Petrossian i Vahan Hovhannisyan, el vicepresident de l'Assemblea Nacional Armènia en representació de la Federació Revolucionària Armènia. El partit de l'oposició, Govern de la Llei, nomena l'ex portaveu parlamentari Artur Baghdasarian com el seu candidat.

Resultats

Candidat Partit Vots %
Serj Sargsian Partit Republicà d'Armènia 862,369 52,82%
Levon Ter-Petrossian 351,222 21,50%
Artur Baghdasarian Govern de la Llei 272,427 17,70%
Vahan Hovhannisian Federació Revolucionària Armènia 100,966 6,20%
Vazgen Manukyan Unió Democràtica Nacional 21,075 1,30%
Tigran Karapetyan Partit del Poble d'Armènia 9,792 0,60%
Artashes Geghamian Unió Nacional 7,524 0,46%
Arman Melikian 4,399 0,27%
Aram Harutyunyan Partit de la Conciliació Nacional 2,892 0,17%
Total 1,632,666 100,00%
Font: defacto.am Arxivat 2021-10-29 a Wayback Machine.

Protestes

Després del resultat de les eleccions, es van produir protestes de l'oposició a la Plaça de la Llibertat d'Erevan, davant de la Casa de l'Òpera. L'1 de març, els manifestants van ser violentament dispersats per la policia i les forces militars, i el president Robert Kocharyan declarà 20 dies d'estat d'emergència. Això va ser seguit per detencions en massa i purgues de membres prominents de l'oposició, així com una prohibició de facto de noves protestes contra el govern.

Referències

  1. ↑ European Commission shares OSCE assessment of Armenia’s presidential election
  2. ↑ EU: election - important test for democracy - was conducted mostly in line with international standards

Enllaços externs