Les eleccions legislatives hongareses de 1949 se celebraren el 15 de maig de 1949 per a renovar els 411 membres de l'Assemblea Nacional d'Hongria. Només es presentava una única candidatura, creada pel Partit dels Treballadors Hongaresos, fundat el 1948 de la fusió del Partit Comunista Hongarès i del Partit Socialdemòcrata Hongarès. Aquesta candidatura, anomenada Front Popular Independent Hongarès, es presentava amb un programa únic. Els partits de l'oposició, dividits i desmantellats, no s'hi van poder presentar, i el líder dels catòlics hongaresos, el cardenal József Mindszenty, havia estat condemnat a cadena perpètua el 6 de febrer. István Dobi fou nomenat primer ministre d'Hongria.
Tres mesos després de les eleccions fou adoptada una nova Constitució que proclama la República Popular d'Hongria i que consagra el principi d'un règim de partit únic. Les escoles van ser nacionalitzades, es posà en marxa la col·lectivització, es va purgar el funcionariat, fou destruïda la premsa independent i s'eliminaren els darrers restes de llibertat d'empresa. Poc després László Rajk, Secretari General del Front i Ministre de Relacions Exteriors, qui l'endemà de l'elecció va ser l'orador principal en una manifestació massiva en la qual va condemnar els partidaris de Tito com a "gossos faldillers de l'imperialisme" i va elogiar la "brillant estratègia" del "gran líder de la pau" Stalin, i el "savi lideratge" del millor alumne hongarès de Stalin, el company Rakosi, va ser detingut dues setmanes després i executat l'octubre després d'un judici.
Resultats
Referències
- Borhi, László. Hungary in the Cold War, 1949-1956. Central European University Press (2004), ISBN 963-9241-80-6
- Kontler, László. A History of Hungary. Palgrave Macmillan (2002), ISBN 1-4039-0316-6
.svg){kind=small}
