PROFILPELAJAR.COM

Eleccions legislatives daneses de 2015
	← 2011 2019 →
Data	18 juny 2015
Tipus	eleccions legislatives daneses
Càrrec a elegir	179 diputat al Parlament de Dinamarca ≈ legislatura del Parlament de Dinamarca 2015-2019. Durada del mandat: 3 anys
Participació
Resultat de la votació
	A
	O
	V
	Ø
	I
	Å
	168.788 4.74٪
	B
	F
	C
	Comunitat Inuit
	Siumut
? ? ?	Tjóðveldi
	Partit Socialdemòcrata de les illes Fèroe
	; Ombrejat, des de vermell (A+B+F+Å+Ø) a blau (C+I+K+O+V)

Les eleccions generals es van celebrar al Regne de Dinamarca el 18 de juny de 2015 per a elegir els 179 membres del Folketing. 175 membres van ser elegits a la Dinamarca continental, dos a les illes Fèroe i dos a Groenlàndia. Tot i que els socialdemòcrates van obtenir el major nombre de vots i escons dins el Folketing, l'oposició va aconseguir formar un govern en minoria encapçalat pel partit de centredreta Venstre (V), amb Lars Løkke Rasmussen com a Primer Ministre, en coalició amb l'Aliança Liberal (I) i el Partit Conservador (C), amb el suport extern del Partit Popular Danès (O), d'extrema dreta.

Antecedents

Les eleccions de l'any 2011 van conduir a un govern en minoria liderat pels Socialdemòcrates (A), juntament amb els Socioliberals (B) i el Partit Popular Socialista (F), amb el suport extern de l'Aliança Roja-Verda (Ø). Helle Thorning-Schmidt, cap dels Socialdemòcrates, esdevenia Primera ministre,^[1] sent la primera dona a Dinamarca en arribar a aquest càrrec.

El govern en minoria va tenir relacions complicades amb l'Aliança Roja-Verda. Així, ocasionalment, cercaven el suport del Venstre per a aprovar lleis. Simbòlicament, el diputat verd-i-roig Frank Aaen va desitjar "Bon any nou" al Ministre d'Economia Bjarne Corydon el 28 de febrer de 2013, ja que el govern no s'havia reunit amb ells des de principi de 2013.

El 3 de febrer de 2014, el Partit Popular Socialista va abandonar el govern en protesta per la venda de participacions de l'empresa d'energia pública DONG Energy al banc d'inversions Goldman Sachs. Aquest fet va ocasionar una crisi dins dels socialistes, provocant la sortida del partit de tres antics ministres, que es van afiliar als socialdemòcrates i als socioliberals. No obstant, els socialistes van continuar donant suport al govern de socialdemòcrates i socioliberals a les mocions de confiança, evitant unes eleccions anticipades.

El govern va continuar amb Thorning-Schmidt al capdavant com a Primera Ministra, amb un govern format per 14 ministeris pels socialdemòcrates i 6 per als socioliberals.

Sistema electoral

Els 179 membres del Folketing són escollits a Dinamarca (175), les illes Fèroe (2) i Groenlàndia (2). Els 175 escons en Dinamarca van incloure 135 escons elegits en deu circumscripcions per representació proporcional, utilitzant una versió modificada del mètode Sainte-Laguë i el Quocient Hare. Els 40 escons restants són escons compensatoris per a corregir la proporció dels escons assignats.

Segons la Constitució danesa, les eleccions s'havien de celebrar no més tard que el dia 14 setembre 2015, ja que l'última elecció va ser el 15 de setembre de 2011. El 27 de maig, Thorning-Schmidt va anunciar que les eleccions se celebrarien el 18 de juny de 2015.^[2]

Sondejos d'opinió

Els sondejos van desestimar notablement la intenció de vot cap al Partit Popular Danès (O).^[3]^[4]

Empresa	Data	V	A	O	B	F	Ø	I	C	K	Å	Avantatge	Bloc Vermell (Un+B+F+Ø+Å)	Bloc Blau (V+O+jo+C+K)
Empresa	Data	Gallup	Juny 17	20.6	25.9	18.1	5.2	5.3	8.0	7.1	3.8	Avantatge	1.1	4.7	5.3	49.2	50.7
Green	Juny 17	20.9	24.4	18.5	5.6	5.4	8.5	7.6	3.3	0.6	5.2	3.5	49.1	50.9
Voxmeter	Juny 17	19.6	25.9	17.2	4.6	6.3	9.8	7.7	3.5	0.9	4.5	6.3	51.1	48.9
Epinion	Juny 17	20.6	24.5	18.0	5.2	5.3	9.3	7.5	3.9	0.7	4.9	4.3	49.2	50.7
Megafon	Juny 17	20.6	25.5	17.9	5.0	5.2	8.6	7.7	3.9	0.9	4.6	5.1	48.9	51.0


Partit		Vots	%	Escons	+/–
Dinamarca continental
	Socialdemòcrates	924,940	26.3	47	+3
	Partit Popular Danès	741,746	21.1	37	+15
	Venstre	685,188	19.5	34	–13
	Aliança Roja-Verda	274,463	7.8	14	+2
	Aliança liberal	265,129	7.5	13	+4
	L'Alternativa	168,788	4.8	9	Nou
	Socioliberals (Radikale Venstre)	161,009	4.6	8	–9
	Partit Popular Socialista	147,578	4.2	7	–9
	Partit Conservador	118,003	3.4	6	–2
	Demòcrates cristians	29,077	0.8	0	0
	Independents	3,066	0.1	0	–
Vots/d'espai nul		41,073	–	–	–
Total		3,560,060	100	175	0
Votants registrats / Participació		4,145,105	85.9	–	–
illes Fèroe
	República	5,730	24.5	1	+1
	Partit Socialdemocràtic	5,666	24.3	1	0
	Partit Unionista	5,500	23.5	0	–1
	Partit Popular	4,368	18.7	0	0
	Progrés	749	3.2	0	Nou
	Partit de Centre	605	2.6	0	0
	Partit de l'Autogovern	403	1.7	0	0
	Independents	345	1.5	0	0
Total		23,366	100	2	0
Votants registrats / Participació			65.6	–	–
Groenlàndia
	Inuit Ataqatigiit	7,904	38.5	1	0
	Siumut	7,831	38.2	1	0
	Atassut	1,526	7.4	0	0
	Demòcrates	1,753	8.5	0	0
	Partii Naleraq	962	4.7	0	Nou
Vots/d'espai nul		538	–	–	–
Total		20,514	100	2	0
Votants registrats / Participació		41,048	50.0	–	–
Font: DST, KVF, Qinersineq

Conseqüència i formació de govern

Tot i que els Socialdemòcrates van créixer en percentatge de vot i va aconseguir tornar a ser el primer partit en nombre d'escons al Folketing des del 2001, el "bloc blau" (Partit Popular Danès, Venstre, Aliança Liberal i els Conservadors) van guanyar una majoria d'escons major que la del "bloc vermell" (Socialdemòcrates, socioliberals, socialistes, verd-i-rojos i l'Alternativa). Una hora després d'anunciar-se els resultats de les eleccions, Thorning-Schmidt va anunciar que el govern dimitiria el 19 de juny, i que dimitiria com a líder dels socialdemòcrates el mateix dia 19.

D'acord amb la Constitució danesa, el dia després de les eleccions, cada partit va lliurar la seva porposta a la Reina Margrethe II per a rebre l'encàrrec d'iniciar les negociacions per a formar govern (el rol de la reina és purament formal, ja que ha de reflectir la voluntat de la majoria dels diputats i diputades). Les propostes lliurades van mostrar una majoria parlamentària per al "bloc blau" per als liberalconservadors del Venstre, que es va encarregar de liderar les negociacions per a la formació d'un nou govern a Dinamarca. La negociació va ser sense condicions per a tots els partits, tret de l'Aliança Liberal, que primerament va posar com a condició que hi hagués una majoria sòlida de govern. Lars Løkke Rasmussen, va iniciar les converses el dia 20 de juny de 2015.

Les negociacions van començar el 20 de juny, però no es creia possible una majoria del "bloc blau". El Partit Conservador, inicialment, proposava donar suport extern al govern encapçalat pel Venstre.

El Partit Popular Danès va posar quatre condicions per a la seva implicació en la coalició: una visió euroescèptica del govern en relació amb la Unió Europea, la reintroducció dels controls fronterers, restriccions en la política d'acollida de refugiats i demandants d'asil polític i un increment del 0,8% en la despesa pública, com deia Venstre.

El 21 de juny, Rasmussen va concloure que, havent-ho intentat, no seria possible formar un govern amb majoria i ell van anunciar la seva intenció per buscar un mandat de negociació nou que permetés un govern en minoria. El 28 de juny,el nou govern de Lars Løkke Rasmussen, format únicament per membres del partit Venstre, va prendre possessió