Als cantons on s'escull més d'un conseller, s'utilitza la representació proporcional amb llistes obertes, on cada elector té tants vots com candidats s'hagin d'escollir, podent votar fins a dues vegades a un mateix candidat, barrejant candidats de diferents llistes (en francès: panachage) i tatxant candidats (en francès: latoiser). Per la repartició d'escons s'utilitza el sistema Hagenbach-Bischoff, una variació del sistema d'Hondt. Les llistes poden agrupar-se entre ells per participar en la distribució d'escons. En alguns cantons és comú que els partits més grans presentin més d'una llista: homes i dones per separat o partit i joventuts per separat.[3]
Als cantons més petits on només s'escull un conseller, surt escollit el candidat amb més vots (sistema majoritari uninominal a una volta).[3]
Cada cantó utilitza el sistema que vingui recollit a la legislació cantonal pròpia. El sistema d'elecció més comú és amb un sistema majoritari a dues voltes. Cada votant pot escollir tants candidats com escons hi hagi en joc. Per tal de ser escollit en una primera volta, cal obtenir més de la meitat dels vots emesos. Els cantons de Jura i Neuchâtel els escullen per representació proporcional i el cantó d'Appenzell Inner-Rhoden escull el seu representant en un landsgemeinde.[4]
Resultats
Els resultats de les eleccions van donar la victòria del Partit Popular Suís, que va obtenir els millors resultats de la seva història. Els liberals van aconseguir millorar els resultats electorals per primer cop des de l'any 1979, ja que des de llavors el nombre de vots sempre havia anat a la baixa. Els dos partits ecologistes van perdre suport, perdent més d'un 2% dels vots i 9 consellers nacionals entre els dos partits.[4]
Consell Nacional
Partit guanyador de les eleccions per cantóGuanyador per municipi
_Nov_2015.svg)
