Les eleccions al Parlament Europeu de 1984 van ser les primeres des de l'elecció inaugural de 1979 i l'ampliació de la Comunitat Europea el 1981 per a incloure Grècia. També van ser les últimes abans de l'adhesió d'Espanya i Portugal el 1986.
Els resultats van mostrar un augment dels diputats de centreesquerra i la dreta a costa de l'extrema esquerra i de centredreta. Els socialistes consolidaren la seva posició com el grup més gran en el Parlament Europeu i no hi va haver canvis notables per als grups més petits, amb els diputats d'extrema dreta formant un grup i la unió dels Verds i el grup regionalista conegut com a "Arc de Sant Martí". La participació total va caure al 61%. No es va aconseguir cap majoria.
Repartiment d'escons per estats
El nombre d'escons és el mateix que es va atribuir a cada Estat membre a les eleccions de 1979. A Grècia, que s'havia unit el 1981, se li van assignar 24 nous escons. Això va elevar el nombre d'escons de 410 a 434.
Resultats
Els socialistes van augmentar la seva representació a 130 places de 124 que tenien abans de les eleccions. L'Aliança Democràtica (abans Demòcrates Progressistes) també van augmentar per fins a set i quedaren amb 29 escons. El Partit Popular Europeu, els Demòcrates Europeus, els comunistes i els liberals van perdre escons. El Front Nacional francès i el Moviment Social Italià va fundar un grup anomenat "dreta europea": el primer gran grup d'extrema dreta al Parlament Europeu. El Grup Tècnic d'Independents va ser substituït pel Grup Arc de Sant Martí, una barreja de verds i regionalistes.
Repartiment d'escons per partits europeus
Enllaços externs
