Les eleccions al consell general d'Andorra de 2019 se celebraren el 7 d'abril del 2019, convocades pel Cap de Govern, Antoni Martí.[1] En aquestes eleccions es renovaren els 28 escons que formen el Consell General d'Andorra. Les guanyà Demòcrates per Andorra, que perdé la majoria absoluta. Com a resultat de les eleccions es va formar un govern tripartit i paritari entre homes i dones per primera vegada.[2]
Segons la Constitució d'Andorra, el càrrec de cap de govern està limitat a dues legislatures completes i consecutives, de manera que Antoni Martí era inelegible.
Sistema electoral
Les eleccions al Consell General es regeixen per un principi de vot paral·lel. Cada elector emet dos vots en dues urnes diferenciades: un vot és per a una llista tancada d'àmbit nacional amb catorze candidats, i es diposita en una urna blava. L'altre vot és a una llista tancada d'àmbit local (la seva parròquia) amb dos candidats, i es diposita en una urna blanca. Una mateixa persona no pot aparèixer com a candidata a una llista nacional i una de parroquial, ni tampoc en dues parròquies diferents.[4]
Catorze consellers representen les set parròquies d'Andorra. A cadascuna d'aquestes, els dos candidats de la llista local més votada seran els elegits, seguint el sistema de representació majoritària.[6]
Catorze consellers es reparteixen de forma proporcional a partir dels vots que reben les llistes nacionals. Les llistes que superen la barrera electoral de la catorzena part dels vots vàlids (un 7,14%) reben un nombre d'escons assignat segons la regla del major residu.[7]
Un cop escollida la composició del parlament andorrà, el Consell General haurà de triar el Cap de Govern per majoria absoluta. El Cap de Govern no ha de ser obligatòriament un dels caps de llista de cadascun dels partits polítics que s'hagin presentat en la circumscripció nacional. En aquest sentit, el parlament vota lliurement. Tot i així, la dinàmica dels partits fa que el cap de Govern escollit sigui normalment aquell que hagi obtingut majoria al parlament, acumulant els vots en la circumscripció nacional i en la parroquial. Un cop escollit el Cap de Govern, aquest serà el que decideixi qui ha de ser ministre. Els ministres són aquells que normalment s'havien presentat a les eleccions com a equip de treball del partit.
Els partits o coalicions que es presentaren a les set circumscripcions parroquials, en què s'elegeixen els dos candidats de la llista més votada de cada parròquia, són:[10]
La campanya electoral va començar el diumenge 24 de març al migdia amb una enganxada de cartells per part dels set partits que concorrien a les eleccions. Demòcrates per Andorra va enganxar el primer cartell a la Massana, igual que Ciutadans Compromesos. El PS i els Liberals van començar en dos punts diferents de la capital per a unir-se després per a presentar D'acord, la coalició amb què concorrien a les circumscripcions parroquials. Progressistes-SDP també es va estrenar a la capital, i Andorra Sobirana i Units pel Progrés, a Escaldes-Engordany. Tercera Via es va decantar per Canillo.[11]
El primer debat entre els candidats va ser el 25 de març, organitzat per l'Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra.[12] Durant la primera setmana de campanya, Andorra Televisió va oferir els debats parroquials.
Entre els principals temes de campanya, la despenalització de l'avortament i l'acord d'associació amb la Unió Europea. Pel que fa al primer, tant SDP com els socialdemòcrates es mostraven partidaris de despenalitzar-lo en els tres supòsits bàsics (violació, perill per a la mare i malformacions en el fetus); el PS també per motius econòmics. LA, davant de la incompatibilitat de legalitzar l'avortament i alhora mantenir el coprincipat, proposava que ho decidissin els ciutadans en un referèndum. DA preferien mantenir el coprincipat i defensaven un servei d'acompanyament per a avortar fora d'Andorra. En l'oposició total, Tercera Via, Andorra Sobirana i UPA.[13][14]
Sobre l'acord d'associació amb la UE, en són partidaris DA, LA, el PS i SDP, tot i que els tres últims van criticar la manca de transparència en les negociacions del govern demòcrata. En posicions més o menys contràries s'hi situaven Tercera Via, UPA i Andorra Sobirana. AS és l'única candidatura que plantejava un rebuig total a l'acord en entendre que suposaria implantar un Impost general indirecte del 15%.[13]
.jpg){kind=small}
