Les eleccions a l'assemblea legislativa es van dur a terme per primera i única vegada a l'Àfrica Oriental Portuguesa en març de 1973.
Antecedents
El 2 de maig 1972, l'Assemblea Nacional portuguesa va aprovar la Llei Orgànica dels territoris d'ultramar, que preveia una major autonomia per als territoris d'ultramar.[1] Moçambic havia de tenir una Assemblea Legislativa de 50 membres, dels quals 20 serien elegits. La resta seria nominats pels serveis públics, grups religiosos i grups empresarials.[1]
Es requeria que els candidats fossin ciutadans portuguesos que haguessin viscut a Moçambic durant més de tres anys i ser capaços de llegir i escriure en portuguès. Es requeria als votants saber llegir i escriure.[1] Com que la Constitució portuguesa d'aleshores havia prohibit els partits polítics, la majoria dels candidats havien estat proposats per la governamental União Nacional, encara que es va permetre presentar candidats a algunes associacions civils.[1]
Resultats
D'una població total de 7.376.000 habitants, només hi havia 109.171 persones registrades per votar. D'aquestes, 100.542 van votar, oferint una participació del 92,1%.[1] De totes les colònies portugueses que celebraren eleccions a l'Assemblea Legislativa, Moçambic va ser l'única que tenia una majoria no blanca de membres, amb el 26 dels 50 membres que no era blanc.[2] Els 26 membres no blancs eren 18 africans, tres mestissos, tres hindis, un de Goa i un xinès.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Enactment of "Organic Law for the Overseas Territories". - Election of Legislative Assemblies and Consultative Councils in Overseas Territories.». Keesing's Record of World Events, vol. 19, 6-1973, pàg. 25948.
- ↑ William Minter (1973) Portuguese Africa and the West, p169
