Elecció papal de 1088

Plantilla:Infotaula esdevenimentElecció papal de 1088
Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 17′ N, 13° 15′ E / 41.29°N,13.25°E / 41.29; 13.25
Tipuselecció papal Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps9 - 12 març 1088 Modifica el valor a Wikidata
← 1086 Modifica el valor a Wikidata
1099 Modifica el valor a Wikidata →
LocalitzacióCatedral de Terracina (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitUrbà II Modifica el valor a Wikidata

L'elecció papal de març de 1088 va ser convocada després de la mort de Víctor III, i acabà amb l'elecció del cardenal Otó de Chantillon, qui va prendre el nom d'Urbà II.

Procés

Víctor III va morir el 16 de setembre de 1087 a Montecassino. Poc abans de la seva mort va recomanar com el seu futur successor al cardenal Otó de Chantillon. En aquell temps Roma estava sota el control de l'antipapa Climent III, que es mantenia gràcies al suport de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, i no hi havia esperances d'un canvi ràpid. En aquesta situació, els partidaris de Víctor III es van reunir el 9 de març de 1088 a Terracina, sota la protecció de l'exèrcit normand, per triar el nou Papa.

A més dels cardenals bisbes (els únics amb dret a vot), en l'assemblea electoral celebrada en la concatedral dels Sants Pere i Cesareu, també hi havia els representants dels dos ordes menors de cardenals (preveres i diaques), així com 40 bisbes i abats, Benet, prefecte de Roma i Matilde de Canossa. Inicialment van ser proclamats els habituals tres dies de dejuni i oració, i es va aixecar la sessió el diumenge 12 de març. Aquest dia els cardenals i la resta dels presents, religiosos i laics, es van reunir de nou a la mateixa església.

Els Cardenals bisbes de Albano, Tusculum i Porto van proposar triar a Otó de Chantillon, cardenal bisbe d'Ostia, designat pel seu predecessor. Aquest va acceptar la seva elecció i va prendre el nom Urbà II. L'elecció va ser anunciada pel cardenal bisbe d'Albano, Pere Igneo. El mateix dia, Urbà va ser entronitzat i va celebrar la seva primera missa com a Papa.[1] No va ser fins a novembre 1088 que Urbà II va poder viatjar a Roma.[2]

Participants

Cardenals electors

Segons la butlla de Nicolau II In Nomini Domini (1059), només els cardenals bisbes amb seus suburbicàries podien triar al Papa. El març de 1088 hi havia sis Bisbes Cardenals:[3]

Elector Títol Cardenalici Elevat Papa Notes
Ubaldo Bisbe de Savina 1063 Alexandre
Giovanni Minuto Bisbe de Tusculum 1066 Alejandro II Creat com a cardenal prevere de Santa María del Trastevere, promocionat a la seu suburbicària probablement el 1073
Pere Igni, O.S.B. Vallombrose Bisbe d'Albano 1072 Alexandre II Protodiaca, va anunciar l'elecció d'Urbà II
Otó de Chantillon, O.S.B. Cluny Bisbe d'Ostia 1080 Gregori VII Papa electe
Giovanni Bisbe de Porto 1085 o 1087 Gregori VII o Víctor III
Bruno Bisbe de Segni 1079 Gregori VII Canceller de l'Església Catòlica

Ajudants dels electors

Dos cardenals dels ordes menors, un cardenal prevere i un altre cardenal diaca, van assistir en l'elecció:[4]

Elector Títol Cardenalici Elevat Papa Notes
Rainier, O.S.B. Prevere de Sant Climent 1078 Gregori VII Abat de Sant Llorenç Extramurs; futur Pasqual II (1099-1118)
Oderisio de Marsi, O.S.B.Cas. Diaca del Sagrat Palau del Laterà (diaconía desconeguda)[5] 1059 Nicolau II Abat de Montecassino

Referències

  1. ↑ «Salvador Miranda: papal election of 1088». Arxivat de l'original el 2016-04-14. [Consulta: 2 abril 2017].
  2. ↑ The Catholic Encyclopedia: Pope Urban II
  3. ↑ I.S. Robinson, p. 62; Klewitz, p. 39; Salvador Miranda, papal election of 1088 Arxivat 2016-04-14 a Wayback Machine.
  4. ↑ H.W. Klewitz, p. 88; I.S.Robinson, p. 62; Salvador Miranda, papal election of 1088 Arxivat 2016-04-14 a Wayback Machine.
  5. ↑ Klewitz, p. 91 suggereix que pot haver estat precursor de Giovanni Coniulo (futur papa Gelasi II) como cardinal diaca de Santa Maria de Cosmedin, però no està fonamentat en els documents.

Bibliografia

  • Jo. S. Robinson, El Papat, 1073-1198: Continuïtat i Innovació, Cambridge Premsa Universitària, 1990
  • H.W. Klewitz, Reformpapsttum und Kardinalskolleg, Darmstadt 1957