El viento se llevó lo que és una pel·lícula coproducció de l'Argentina, Països Baixos, França i Espanya filmada en color dirigida per Alejandro Agresti sobre el seu propi guió que es va estrenar el 15 d'abril de 1999 i que va tenir com a actors principals a Vera Fogwill, Ángela Molina, Fabián Vena i Ulises Dumont.
Sinopsi
Una jove taxista cansada de Buenos Aires viatja amb el seu cotxe fins a la Patagònia i arriba a un poble aïllat els habitants del qual només tenen contacte amb l'exterior a través de velles pel·lícules projectades amb els rotllos barrejats, i un dia també arriba al lloc un vell actor que és l'astre favorit en aquests films.
Repartiment
Premis i nominacions
- Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina, Premis Cóndor de Plata 2000
- Vera Fogwill nominada al Premi a la Millor Actriu.
- Festival Internacional de Cinema de Chicago, 1998
- Alejandro Agresti guanyador del Premi Especial del Jurat Hugo de Plata
- Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana, 1998[1]
- Alejandro Agresti guanyador del Premi al Millor Guió.
- Ulises Dumont, guanyador del Premi al Millor Actor de Repartiment
- Alejandro Agresti, guanyador del Segon Premi Gran Coral
- Festival Internacional de Cinema d'Istanbul, 1999
- Alejandro Agresti, guanyador del Premi Tulipa d'Or.
- Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1998,
Comentaris
Leonardo M. D’Espósito a El Amante del Cine va opinar:
«
|
«Veiem en pantalla l'esborrany del que podria ser una bona pel·lícula, però ja mai ho serà perquè l'espectacle davant els nostres ulls és definitiu.»
|
»
|
Adolfo C. Martínez a La Nación va opinar:
«
|
«Agrest, permanentment transgressor, mou als seus personatges entre el somni i la realitat, els permet teixir i desfer les seves pròpies penes i alegries i els dona marge perquè s'insereixin en la trama enmig d'una espècie de caos que fa perillar l'acceptació per part de l'espectador dels conflictes plantejats.»
|
»
|
Fernando M. Peña a Rolling Stone va dir:
«
|
« …un moment d'emoció pura, genuïna, d'aquesta que el cinema argentí no sol tenir.»
|
»
|
José Enrique Montero a Dirigido por de Barcelona va dir:
Manrupe i Portela escriuen:
«
|
«Fallida, bilingüe, per moments més pensada per a l'exportació que per a una altra cosa i amb un Agresti pres del seu estil, no obstant això transmet més calidesa que en altres films. I és el major testimoniatge de l'amor del director pel cinema en general i el cinema argentí en particular (la cabina inclou cites a Schlieper i Viñoly Barreto.»
|
»
|
Notes
Referències
- Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 257. ISBN 950-05-1525-3.
Enllaços externs
|
---|
1953–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–present | |
---|