El traïdorIl traditore |
---|
|
|
Direcció | Marco Bellocchio |
---|
Protagonistes | |
---|
Producció | Giuseppe Caschetto i Simone Gattoni |
---|
Guió | Marco Bellocchio, Valia Santella, Ludovica Rampoldi i Francesco Piccolo |
---|
Música | Nicola Piovani |
---|
Fotografia | Vladan Radovic |
---|
Muntatge | Francesca Calvelli |
---|
Distribuïdor | 01 Distribution, Ad Vitam Distribution i Mozinet |
---|
|
País d'origen | Itàlia, França, Brasil i Alemanya |
---|
Estrena | 30 octubre 2019 |
---|
Durada | 148 min |
---|
Idioma original | italià |
---|
Versió en català | El traïdor (2022) |
---|
Color | en color |
---|
Recaptació | 5.329.455 $ (mundial) |
---|
|
Gènere | cinema biogràfic i drama |
---|
Tema | Tommaso Buscetta, Cosa Nostra i segona guerra de la màfia |
---|
Lloc de la narració | Brasil, São Paulo, Rio de Janeiro, Palerm i Roma |
---|
Època d'ambientació | dècada del 1980, dècada del 1990, 1963, 1974 i 2000 |
---|
|
Nominacions | |
---|
Premis | |
---|
|
Lloc web | sonyclassics.com… |
---|
|
El traïdor (originalment en italià, Il traditore) és una pel·lícula dramàtica policíaca biogràfica coproduïda internacionalment l'any 2019, coescrita i dirigida per Marco Bellocchio, sobre la vida de Tommaso Buscetta, el primer cap de la màfia siciliana que alguns van tractar com a pentito. Pierfrancesco Favino interpreta a Buscetta, al costat de Maria Fernanda Cândido, Fabrizio Ferracane, Fausto Russo Alesi i Luigi Lo Cascio. S'ha doblat al valencià per a À Punt, que va emetre-la el 23 de setembre de 2022.[1]
El traïdor es va estrenar en competició al Festival de Canes del 2019 i es va estrenar a les sales de cinema el 23 de maig del mateix any a càrrec de 01 Distribution. Va rebre crítiques positives i va recaptar 8,7 milions de dòlars a tot el món a la taquilla.
Premis i reconeixements
Va ser seleccionada per competir per la Palma d'Or al Festival de Canes de 2019.[2] També va ser escollida com a entrada italiana a la millor pel·lícula de parla no anglesa a la 92a edició dels Premis Oscar.[3] La pel·lícula va rebre quatre nominacions als 32ns Premis del Cinema Europeu, incloent-hi a millor pel·lícula, millor direcció, millor guió i millor actor.[4] També va guanyar set premis (d'onze nominacions) al Nastro d'Argento: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió, millor muntatge, millor banda sonora, millor actor (Pierfrancesco Favino) i millor actor secundari (Luigi Lo Cascio i Fabrizio Ferracane).[5][6]
Referències
Enllaços externs
|
---|
1947–1960 | |
---|
1961–1980 | |
---|
1981–2000 | |
---|
2001–2020 | |
---|
2021–present | |
---|