PROFILPELAJAR.COM

El petó de la mort
	;
Tipus	obra escultòrica
Creador	Jaume Barba
Creació	1930
Gènere	art déco
Material	marbre
Localització
Col·lecció
Municipi	Barcelona i el Poblenou (Barcelonès)
Localització	cementiri del Poblenou
	41° 23′ 46″ N, 2° 12′ 15″ E / 41.396224°N,2.204204°E

El petó de la mort és l'escultura de marbre més famosa del cementiri del Poblenou, a Barcelona. Va ser creada el 1930 per encàrrec de la família de Josep Llaudet i Soler, una important família de fabricants, al taller del tallador de marbre i escultor Jaume Barba.

Elaboració

No se sap qui va fer el disseny final de l'escultura, creada el 1930 a l'estudi del tallador de marbre i escultor català Jaume Barba, que en aquell moment tenia uns 70 anys ^[1] i va signar l'escultura amb el seu nom a la part frontal d’un costat del pedestal octogonal.

Joan Fontbernat Paituví, gendre de Barba^[2] i l'escultor més hàbil del seu estudi, es va inspirar en una figura elaborada per Lorenzo Maroni d'Itàlia. Maroni havia creat el relleu per a la làpida de la família d'Ercole Mentasti (1843-1909) al Cementiri Monumental de Milà cap al 1910.^[3] L'escultura que en resultà té semblances amb el relleu italià. Es creu que fou Fontbernat qui va realitzar la transformació tridimensional, el pas del relleu a l'escultura expressiva. L'exactitud de les costelles s’atribueix al coneixement d'Artemi Barba.^[1]

Descripció

L'escultura és molt realista. Mostra un home jove, ben format i en bon estat, amb el cap a la dreta, els ulls tancats i la boca lleugerament oberta. Un drap cobreix la falda, els braços cauen febles, les mans estan obertes i descansen tocant a terra.

Lateralment, des de l'esquerra, la mort s’inclina sobre ell, personalitzada com l’'Àngel de la Mort, un esquelet amb ales a sobre, que el sosté amb la mà dreta sota l'aixella dreta i la mà esquerra sobre el braç esquerre del jove mentre el besa al templa. La mort també porta un drap que la cobreix parcialment i exposa artísticament els ossos, li passa al voltant de l'os de la cuixa a la vista.

Basant-se en la representació de l’home, es pot interpretar la renúncia, l’acceptació relaxada o, fins i tot, un moment d'alguna manera sensual, perquè la representació "és alhora romàntica i terrible".^[1] La mort no es produeix amb la falç, ve com un "aliat" i amb un petó, redimeix a aquell que entra així en la vida eterna.^[4]

Inscripció

L'escultura es troba a la tomba del fabricant de tèxtils català, Josep Llaudet i Soler (1879-1955), i la placa de la tomba porta el seu nom "Llaudet Soler" sense més informació. El seu fill, mort adolescent, va ser enterrat a la tomba el 1930.^[5]^[6] Per al disseny de l'escultura, la família va donar un vers del poeta Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902). Aquest text està gravat en una base de pedra natural sota l'escultura.

Mes son cor jovenívol no pot més.
En ses venes la sanch s’atura y glaça.
Y l'esma ja perduda, la fe abraça,
sentint-se caure de la mort al bes.

Recepció

L'escultura sovint s'esmenta a les guies de Barcelona com la més coneguda del Cementiri del Poblenou.^[1] ^[7]^[8]^[9] La proposta d'itinerari als visitants del cementiri, que passa per un total de 30 grans edificis i escultures, acaba a El petó de la mort.

Per a la portada del seu còmic Máxima discreción (2011), Andreu Martín i Alfonso López van utilitzar un dibuix d'El petó de la mort.^[10]
L'il·lustrador Carlos Ruiz Gallardo també s'hi va inspirar per la il·lustració de contes d'Edgar Allan Poe.^[11]
La afirmació freqüent que Ingmar Bergman es va inspirar en l'escultura per la pel·lícula Das siebente Siegel no és concloent, com es pot veure al llibre Ingmar Bergman: A Reference Guide.^[12]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Carmen Diez Carrera: El Beso de la Muerte, Rutas con Historia; abgerufen am 10.
↑ Joan Fontbernat Paituví era l'home de Dolors Barba, filla de Jaume Barba.
↑ Albert Domènech: Piscolabis Librorum: El bes de la Mort, el vers petrificat de Mossèn Cinto, 1.
↑ Raimon Arola Ferrer: ARSGRAVIS La muerte del beso Arxivat 2017-08-26 a Wayback Machine. (span.
↑ Universidad Complutense Madrid: El Petó de la Mort / The Kiss of Death / El Beso de la Muerte; abgerufen am 24.
↑ Año Cero: Hermetismo de ultratumba^{[Enllaç no actiu]}; abgerufen am 24.
↑ Mireia Mullor: El cementerio de Poblenou, un museo al aire libre, El Mundo, 22.
↑ Lonely Planet. Barcelone City Guide - 10ed. Place des éditeurs, 16 març 2017, p. 109. ISBN 978-2-8161-6581-4.
↑ Lonely Planet. Lonely Planet Best of Barcelona: Top sights, authentic experiences. Lonely Planet, 21 novembre 2016, p. 186. ISBN 978-1-78657-834-1.
↑ Guia del Comic: Andreu Martín und Alfonso López: Máxima discreción (2011) Arxivat 2016-05-18 a Wayback Machine.; abgerufen am 15.
↑ Ravings of Love and Death: Edgar Allan Poe. Play Attitude, 10 setembre 2013, p. 152. ISBN 978-84-15149-44-6.
↑ Birgitta Steene. Ingmar Bergman: A Reference Guide. Amsterdam University Press, 2005. ISBN 978-90-5356-406-6.

[RcH-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Carmen Diez Carrera: El Beso de la Muerte, Rutas con Historia; abgerufen am 10.

[2] Joan Fontbernat Paituví era l'home de Dolors Barba, filla de Jaume Barba.

[PL-3] Albert Domènech: Piscolabis Librorum: El bes de la Mort, el vers petrificat de Mossèn Cinto, 1.

[4] Raimon Arola Ferrer: ARSGRAVIS La muerte del beso Arxivat 2017-08-26 a Wayback Machine. (span.

[5] Universidad Complutense Madrid: El Petó de la Mort / The Kiss of Death / El Beso de la Muerte; abgerufen am 24.

[6] Año Cero: Hermetismo de ultratumba^{[Enllaç no actiu]}; abgerufen am 24.

[MMEM-7] Mireia Mullor: El cementerio de Poblenou, un museo al aire libre, El Mundo, 22.

[PLANET2017-8] Lonely Planet. Barcelone City Guide - 10ed. Place des éditeurs, 16 març 2017, p. 109. ISBN 978-2-8161-6581-4.

[Planet2016-9] Lonely Planet. Lonely Planet Best of Barcelona: Top sights, authentic experiences. Lonely Planet, 21 novembre 2016, p. 186. ISBN 978-1-78657-834-1.

[10] Guia del Comic: Andreu Martín und Alfonso López: Máxima discreción (2011) Arxivat 2016-05-18 a Wayback Machine.; abgerufen am 15.

[PoeGallardo2013-11] Ravings of Love and Death: Edgar Allan Poe. Play Attitude, 10 setembre 2013, p. 152. ISBN 978-84-15149-44-6.

[Steene2005-12] Birgitta Steene. Ingmar Bergman: A Reference Guide. Amsterdam University Press, 2005. ISBN 978-90-5356-406-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

PROFILPELAJAR.COM

El petó de la mort

Elaboració

Descripció

Inscripció

Recepció

Referències

Read other articles:

Tardigrada

International Resource Panel

Jablonec, Distrik Pezinok

جبا (قرية)

Angela Merici

Séquestration du dioxyde de carbone

Delta-v budget

Osmel Sousa

Catalan Bay

中曾根康弘

Державний комітет телебачення і радіомовлення України

Giant clam

Філософія

Национальное аэрокосмическое агентство Азербайджана

WGBH-TV

Shackler's Revenge

Cocopah II (Sternwheeler)

Purépecha Empire

Wesley Kreder

Hansel and Gretel: Witch Hunters