El guitarrista (Francisco Durrio)

Infotaula d'obra artísticaEl guitarrista
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPaul Gauguin
Creacióal voltant de 1900
Mètode de fabricacióOli sobre tela
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Mida90 (Alçada) × 72 (Amplada) cm
Propietat deOskar Homolka
Samuel Josefowitz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióCol·lecció privada
Catàleg
Gauguin: I Catalogue:(611)
L'opera completa di Gauguin:(436) Modifica el valor a Wikidata

El guitarrista, retrat de Francisco Durrio (en francès Le Joueur de Guitare), és un quadre del pintor Paul Gauguin. És d'una col·lecció privada i està exposat en préstec a la National Gallery de Londres.[1] Té la referència número 611 en el catàleg de Wildenstein.

No té títol original ni està datat, només porta la signatura "P.Go". Podria estar fer a París, al voltant de l'any 1894, quan va coincidir amb l'escultor Paco Durrio. Però les formes i els colors suggereixen una data posterior, durant la segona estada a Tahití entre 1895 i 1901 o bé al començament de l'estada a Hiva Oa (1901-1903). Per raigs X es veu que va ser pintat sobre d'un model anterior amb una dona tahitiana.[2]

Foto de Gauguin tocant l'harmònium amb les cames nues
Foto de Gauguin a l'estudi d'Alfons Mucha

En el quadre sorprèn la indumentària de Durrio amb jaqueta i les cames nues. Podria ser una imitació de la indumentària tahitiana, o bé una broma còmplice entre artistes. Gauguin havia estat retratat per Alfons Mucha, del mateix cercle d'amics, tocant l'harmònium amb jaqueta i les cames i peus nus.

Gauguin i Durrio, que era vint anys més jove, es van conèixer el 1886. Durrio es va convertir en un admirador i col·leccionista de les primeres obres de Gauguin. En tornar de Tahití, entre 1893 i 1895, van compartir taller i van consolidar l'amistat. Armand Seguin el va qualificar com l'últim deixeble de Gauguin.[3] En la festa d'acomiadament, abans de tornar a Tahití, Durrio li va dedicar unes malaguenyes.[4] Gauguin li va deixar en dipòsit un bon nombre d'obres, principalment petits quadres, aquarel·les i dibuixos. Després, Durrio va fer amistat amb Picasso i la col·lecció de gauguins va influir en la seva obra.[3]

Sis mesos abans de morir a les illes Marqueses, Gauguin deia que pensava instal·lar-se a Espanya:

«Podria anar-me'n a Espanya a la recerca de nous temes. Els toros, les dones espanyoles, amb el seu cabell brillant pel greix, tot això ja s'ha fet, fins i tot més del compte; de manera que seria divertit que jo ho veiés de manera diferent.»[5]

Referències

  1. ↑ «The Guitar Player» (en anglès). Londres: The National Gallery. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2007. [Consulta: 18 gener 2008].
  2. ↑ «Insecula, guide intégral du voyageur». Arxivat de l'original el 2008-10-11. [Consulta: 18 gener 2008].
  3. ↑ 3,0 3,1 Zafran, Eric M. Gauguin's 'Nirvana': Painters at Le Pouldu 1889-90 (en anglès). Hartford (EUA): Wadsworth Atheneum Museum of Art, 2001, pàg. 167. ISBN 0-300-08954-6. 
  4. ↑ "Paco Durrio y Paul Gauguin: una amistat que se forja en París"[Enllaç no actiu], d'Iñigo Sarriugarte Gómez.
  5. ↑ Gauguin, Paul. «25 agost 1902». A: Frederick O'Brien (ed.). The Letters of Paul Gauguin to Georges Daniel de Monfreid (en anglès). Dodd, Mead and Company, 1922, pàg. 157 [Consulta: 17 febrer 2010].