El día de la bestia[1][a] és una pel·lículaespanyola del 1995 dirigida per Álex de la Iglesia, que el va consagrar com un dels realitzadors de més èxit del cinema espanyol en aconseguir, entre altres, el Premi Goya al millor director. Un dels èxits de la pel·lícula va ser conquerir tant a la crítica com al públic, utilitzant el gènere de l'anomenada comèdia satànica. Una comèdia delirant alhora que una visió apocalíptica de la fi de mil·lenni. El director va caracteritzar al diable ("la bèstia") de manera grotesca en l'escena del naixement, el que li va valer molt bones crítiques per part de la premsa i els espectadors.
Argument
La Porta d'Europa, un dels escenaris on es desenvolupa la història.Edifici Carrión
Àngel Berriatúa (Álex Angulo), un sacerdotbasc del Santuari d'Arantzazu, creu haver trobat el missatge secret de l'Apocalipsi segons Sant Joan. Aquest missatge és que l'Anticrist naixerà el 25 de desembre de 1995 a Madrid. Convençut que ha d'impedir aquest naixement satànic, el capellà s'uneix a un aficionat al death metal, José María (Santiago Segura), per a intentar per tots els mitjans trobar el lloc de Madrid en el qual tindrà lloc l'esdeveniment, però no tot és tan fàcil com sembla, ja que li serà molt difícil contactar amb el "maligne" i sobretot trobar el lloc del naixement. A més de l'ajuda que li brindarà José María, es contacta amb un famós presentador d'un programa de ciències ocultes, convençut que aquest sap invocar el diable. Després del ritual d'invocació, el maligne es presenta en forma de cabra. El sacerdot i José María continuen buscant per tot Madrid algun senyal, topant-se amb un pastor sospitós, un grup extremista violent que assotava els carrers de Madrid per aquests dies, i finalment és el presentador, el Dr. Cavan, que descobreix el lloc del naixement a través d'alguns signes publicats en el seu llibre de ciències ocultes.[2]
El tema principal de la pel·lícula ho va compondre Def Con Dos, grup que havia participat en la banda sonora d'Acció mutant. Extremoduro va aportar una cançó que va ser inclosa en el seu disc Agila, aquesta versió comptava amb la col·laboració d'Albert Pla. També es va incloure el tema Feliz falsedad de Soziedad Alkoholika, que fins aquell moment només havia estat editat dins d'un maxi-single homònim.
_01.jpg)
