Abans de la construcció de la mateixa casa Bergamín, dissenyà la Casa del Marqués de Villora. El 1933, ja en plena Segona República i a l'empara de la Llei de Cases Econòmiques, Bergamín decidi construir la colònia en uns terrenys pròxims a la Colonia de Casas Baratas Iturbe, en els Altos del Hipódromo (fent referència a l'Hipòdrom de la Castellana). La idea inicial era dissenyar un complex residencial de xalets i habitatges baixes sota la denominació Cooperativa de casas económicas El Viso.[3] Inspirat en les obres de l'arquitecte Adolf Loos.[4] Quan es construïren les cases, la colònia es trobava allunyada del nucli de població de Madrid. Alhora també era una de les cotes més elevades de la ciutat, i per això el seu nom. En els anys quaranta fou quan l'eixample de Madrid inclogué la colònia en l'interior de la ciutat, deixant de ser una zona perifèrica. L'eix d'expansió cap al Nord de la Castellana provocà que la colònia fos inclosa finalment en la ciutat.
Referències
↑Eduardo Amann, (1966), Paseo por "EL Viso" madrileño del brazo de Bergamín, Nº. 2, págs. 17-21, Nueva forma : arquitectura, urbanismo, diseño, ambiente, arte, ISSN 0029-5825
↑Jean-Paul Midant, Diccionario Akal de la arquitectura del siglo XX, pág. 199, Ed. AKAL, 2004, 1ª Ed., ISBN 8446017474
↑Castillo Cáceres, Fernando. La Librería. Madrid y el Arte Nuevo (1925-1936) Vanguardia y Arquitectura. Damián Flores Llanos (ilustraciones). Primera, 2011, p. 132-134. ISBN 978-84-9873-163-7.
↑Guerra de la Vega, Ramón. Propia del autor. Madrid (1920-1980) Guía de Arquitectura Contemporánea. Primera, 1981, p. 20-21. ISBN 84-300-5362-X.