Malgrat que la Masia del Soler de Jaumàs ha sofert moltes modificacions, són ben definits els diferents períodes constructius. L'estructura respon a la tipologia de masia dels segles XV i XVI amb coberta a dues vessants amb la façana principal horitzontal (malgrat les últimes modificacions). A tramuntana, la masia conserva l'estructura més antiga, torre de defensa, gairebé anul·lada del tot. A migdia els porxos corresponen a l'ampliació del segle xviii i també la capella de la casa advocada a Sant Julià, que fou reformada i ampliada l'any 1878. Aquesta capella tenia un interessant altar barroc que fou cremat durant la Guerra Civil (1936-1939). És també interessant la sala i la cuina.[2]
Història
És una de les propietats més antigues de Puig-reig. Situada en un indret estratègic, prop del camí ral, el Soler amplià considerablement les seves propietats al llarg del segle xvii i XVIII amb una política matrimonial molt clara de casaments amb pubilles riques. No obstant això, el cas de l'annexió de la propietat de Farriols obeeix a una altra causa, ja que el darrer propietari del Soler de Jaumàs, Climent Nadeu Soler de Jaumàs, el 1790, en els capítols matrimonials d'una neboda, Antònia Rodoreda i Soler, de Casserres, amb Miquel Corominas i Alsina, de Farriols, deixava escrit que, si moria sense descendència, llegava la propietat a la seva neboda amb la condició que unissin les dues propietats i visquessin a la casa del Soler de Jaumàs.[3]
La Masia conserva una considerable documentació familiar des del segle XV-XVI.[2]
La Masia del Soler de Jaumàs fou fogatjada l'any 1553: "Pere Joan Soler".[4][2]
La masia és documentada des del segle xiii com una de les propietats dels Templers a la parròquia de Santa Maria de Merola. Part de les terres depenien de la senyoria jurisdiccional del Monestir de Santa Maria de Serrateix, a qui pagaven censos. Al segle xv tenien casa al recinte casteller de Puig-reig i estaven obligats arranjar les obres de la muralla.[2]
El patrimoni familiar augmentà considerablement als segles xvi i xvii i foren batlles del terme nomenats pels Hospitalers.[2]
↑ 2,02,12,22,32,4«Mas el Soler de Geumar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 juliol 2014].
↑Arxiu Corona d'Aragó. NOTARIALS- Berga BR-372 folis del 383 al 386 i NOTARIALS- Berga BR- 372 folis 207 al 216. Notari Arquer de Berga - inscrit per Joaquim Claris de Berga - l'1-IX-1790
↑Iglesies, J: El Fogatge de 1553, t. l. pp.467. Barcelona,1979.
Enllaços externs
«El Soler de Jaumàs». Mapa de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
