El Siglo Futuro

Infotaula de publicacions periòdiquesEl Siglo Futuro

Modifica el valor a Wikidata
Tipusperiòdic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
LlenguaCastellà
Data d'inici18 de març de 1875
Data de finalització18 de juliol de 1936[1][2]
DirectorCándido Nocedal[3]
Ramón Nocedal[4]
Manuel Senante y Martínez (1907-1936)[5]
FundadorCándido Nocedal
Lloc de publicacióMadrid
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Format de periòdicdiari
ÀmbitEspanya Espanya
Tiratge5.000 exemplars
Identificadors
ISSN1130-8494
OCLC436573065 Modifica el valor a Wikidata

El Siglo Futuro va ser un periòdic espanyol publicat entre 1875 i 1936, defensor del carlisme, del qual segons José Andrés Gallego «va aspirar a convertir-se en el seu portaveu oficial».[6] Va ser fundat per Cándido Nocedal i va publicar el seu primer número el 19 de març de 1875.[2] Ha estat considerat mitjà de difusió del Partit Catòlic Nacional,[7][6] agrupació política fundada el 1888, i a partir de 1932 de la Comunió Tradicionalista.[8]

La seva ideologia ha estat titllada d'«ultraconservadora»[9] i «integrista»;[10] de fet, ha estat descrit com a «exponent del més radical integrisme vuitcentista».[11] Segons Hibbs-Lissorgues, El Siglo Futuro va prendre com a model la premsa ultramuntana francesa, en especial el periòdic L'Univers de Louis Veuillot.[12] Als seus inicis es va mostrar contrari a la restauració borbònica, postura que més tard mantindria igualment respecte a la Segona República.[13] El periòdic ha estat inclòs dins del grup de publicacions «germanòfiles» durant la Primera Guerra Mundial[14] i més tard es considera que va estar a favor dels governs de Hitler i Mussolini.[15] Se l'ha considerat un dels principals promotors de les manifestacions antiliberals de l'època.[16] La publicació va desenvolupar una campanya antijudeomaçònica durant la Segona República Espanyola[17] Destaca una secció setmanal publicada entre 1935 i 1936 sota el títol «Pàgina crítica sobre sectes», on es recollien atacs contra la maçoneria, a més de relacionar aquesta organització amb el judaisme,[18] i presentar ambdós com a «enemics d'Espanya».[19] Durant aquest període republicà no va superar un tiratge de 5000 exemplars.[20]

En El Siglo Futuro col·laboraren al llarg dels seus seixanta-un anys d'història autors com Manuel Sánchez Asensio,[21] Francisco Navarro Villoslada, Gabino Tejado, Manuel Tamayo y Baus,[2] Ceferino Suárez Bravo[22] o Manuel Sánchez Cuesta «Mirabal» i polemistes com el sacerdot i músic Josep Sorribes i Ruiz del Castillo.[23][24] Va desaparèixer el 18 de juliol de 1936 en ser confiscat,[1] i els seus tallers van quedar en poder de la CNT.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 González Calleja, 2012, p. 27.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Biblioteca Nacional de España. «El Siglo futuro». Hemeroteca Digital.
  3. ↑ Elizalde Pérez-Grueso, María Dolores. Historia política de España, 1875-1939, volumen 1. Ediciones Akal, 2002, p. 46. ISBN 9788470903205. 
  4. ↑ Hibbs-Lissorgues, 1994, p. 168.
  5. ↑ Checa Godoy, 1989, p. 192.
  6. ↑ 6,0 6,1 Andrés Gallego, 1982, p. 141.
  7. ↑ Fernández Sarasola, 2009, p. 152.
  8. ↑ González Calleja, 2012, p. 3.
  9. ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 75.
  10. ↑ Hibbs-Lissorgues, 1993, p. 87, 93.
  11. ↑ Cárcel Ortí, 1999, p. 314.
  12. ↑ Hibbs-Lissorgues, 2009, p. 95-107.
  13. ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 75-76.
  14. ↑ Pizarroso Montero, 2010, p. 50.
  15. ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 86.
  16. ↑ Hibbs-Lissorgues, 1993, p. 93-94.
  17. ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 75-77.
  18. ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 76-77.
  19. ↑ Martín Sánchez, 1999, p. 78.
  20. ↑ Checa Godoy, 1989, p. 192, 310.
  21. ↑ Sánchez Pérez, 2006, p. 209.
  22. ↑ Hibbs-Lissorgues, 1994, p. 149.
  23. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 582-83 (ISBN 84-239-4557-X)
  24. ↑ González Calleja, 2012, p. 7.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Siglo Futuro