És una construcció que s'edifica en alçada aprofitant el desnivell del relleu, formada per planta baixa i dos pisos. Façana d'accés en desnivell i situada entre l'element principal i un interessant cobert adjacent. A banda de la façana principal presenta poques obertures a les altres parets i un contrafort de suport a la banda de llevant. Carreus grossos i més ben alineats i treballats que la resta d'edificacions properes. Ampliació per la banda de llevant que segueix les mateixes línies edificatives. Teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana d'accés. El desnivell entre la porta principal i l'era de la part superior es salva mitjançant camí esglaonat. En aquesta roca natural hi ha un altre cobert/pallissa de menor interès.[1]
Història
Formava part de l'antic traçat del camí de Cercs a Peguera per la Collada de Palou i el Coll de l'Erola. L'edifici conservat per la disposició i mida de les obertures es deuria bastir en el decurs del segle xviii, tot i que s'hi observen diferents ampliacions posteriors. Va estar habitada regularment fins a final dels anys 60 del segle xx.[1]
Referències
↑ 1,01,1«El Palou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 febrer 2016].
