El Montmell-Marmellar és un espai natural protegit de la serra calcària del sistema Prelitoral, situada a la part més meridional de l'anomenat bloc del Gaià. El Puig de la Talaia, que assoleix els 861 metres, és singular per la seva posició com a façana davant la Mediterrània, que separa les comarques de l'Alt Camp i del Baix Penedès. Presenta una singularitat orogràfica d'especial interès paisatgístic. Cal considerar també els valors de l'alzinar litoral i d'algunes espècies singulars de fauna invertebrada.[1]
Medi físic
El relleu del Montmell-Marmellar, el formen roques calcàries cretàciques, dolomies juràssiques i algunes taques menys importants d'argiles triàsiques. Constitueix una singularitat geològica d'especial interès paisatgístic, a causa dels seus relleus culminants amb formes especials, com a resultat de l'erosió dels materials per escorrentia de les aigües. Cal destacar l'anticlinal buit de la Juncosa.
- Impactes: Al massís de Montmell es produeix una forta pressió antròpica perimetral, atesa la intensa urbanització de segona residència que l'envolta. Les activitats extractives i els abocadors situats a les parts externes perimetrals també n'afecten l'estat de conservació.
- Vulnerabilitat natural: Les comunitats vegetals xeròfiles són altament inflamables, amb un elevat risc d'incendi forestal. Cal esmentar també la vulnerabilitat d'alguns elements de la fauna invertebrada.
Biodiversitat
La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat (l'àmplia varietat d'ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i els seus gens). Tot i els grans efectes dels incendis forestals, el Montmell-Marmellar es caracteritza per l'alzinar litoral. Cal remarcar-hi la presència d'algunes espècies singulars de la fauna invertebrada i de vertebrada associada als ocells
Vegetació i flora
El paisatge totalment mediterrani està format per un conjunt d'unitats ordenades, bàsicament, en funció de l'altitud i l'orografia de la serra. El Montmell estableix la transició entre les últimes irradiacions de la màquia litoral de garric i margalló (Querco-Lentiscetum), localitzada als costers secs dels vessants marítims, i l'alzinar litoral amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) de la resta del territori.
La naturalesa calcària del terreny i la influència dels incendis han afavorit l'existència de grans extensions de màquia on abunda el garric (Quercus coccifera). Els alzinars han estat profundament transformats i el paisatge actual és dominat per les brolles, garrigues i prats secs, així com per les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis). Cal, però, remarcar la presència d'alguns alzinars relictes molt ben conservats, exclusivament refugiats als vessants obacs.
Fauna
La fauna, característica de les serres prelitorals, presenta uns elements predominantment mediterranis a tots els àmbits. Malgrat ser relativament empobrida pel que fa als grans predadors, algunes espècies hi són ben representades, com ara rapinyaires de gran interès de cara a la conservació, com l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata). Altres espècies d'ocells interessants són el còlit negre (Oenanthe leucura) o el tallarol emmascarat (Sylvia hortensis). Dels rèptils trobem l'escurçó mediterrani (Vipera latasti). Pel que fa als invertebrats, destaca la presència d'un mol·lusc endèmic de les fonts d'aquest territori: Bythinella alonsoae.
Protecció
L'Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprovava el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i com a LIC el 2006; posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l'Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya.[2] Així mateix, mitjançant el Pla especial se'n va fer la delimitació definitiva. El Pla complementa el règim normatiu bàsic de protecció establert pel PEIN amb determinacions específiques per a aquest Espai.
Referències