El Mas del Llaurador és un poble abandonat en el terme municipal de Valljunquera que actualment està en ruïnes. Està situat entre les poblacions de la Vall de Tormo i Valljunquera, sobre un pla entre dos valls que s'uneixen una volta han passat el nucli de població.
Destaca l'església de Sant Joan Degollat, construcció neoclàssica del segle xviii, a la part posterior hi ha la sagristia i el fossar, a la frontera principal pot observar-se a la dreta el campanar de secció quadrada i a l'esquerra un rellotge de sol pintat a la paret.
Des de l'any 1834 al 1845 el Mas del Llaurador apareix com un municipi independent amb ajuntament propi, però és a partir de 1845 quan perd la seua independència i quedava annexionat per a sempre com a barri del municipi de Valljunquera.
Les primeres notícies existents sobre el Mas del Llaurador són de 1646, quan la població albergava 90 veïns, i de 1787, quan n'eren 121. L'any 1834, la vila era un municipi independent amb ajuntament propi. Cap a 1915, José Pellicer, capellà de la població, convertia la casa parroquial en una escola religiosa amb un internat per a uns 30 alumnes.
La decadència de la vila la va portar la Guerra Civil, abandonant definitivament el poble els últims veïns per la dècada dels 60.