El 1949 va obtenir per oposició la càtedra d'àrab de la Universitat de Barcelona i el 1950 passà a Madrid com a catedràtic d'Història de la literatura àrab clàssica i literatura aràbiga espanyola. De 1958 a 1969 va dirigir l'Escola d'Estudis Àrabs de CSIC. Ha fet nombrosos estudis sobre toponímia i genealogia hispanoàrab. El 1973 fou admès com a acadèmia a la Reial Acadèmia de la Història.