Elèctrica de Mollet

Infotaula d'organitzacióElèctrica de Mollet
Dades
Tipusnegoci
empresa Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1911
Activitat
ÀmbitVallès Occidental Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietat deEnergia Elèctrica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

L' Elèctrica de Mollet fou una companyia de subministrament d'energia elèctrica fundada a Mollet del Vallès el 14 de novembre de 1911 amb un capital de 50.000 pessetes [1] (equivalents a 211.000 € el 2019).[2] Energia Elèctrica de Catalunya, seguint la seva política de creixement en la xarxa de distribució de l'electricitat que produïen les seves centrals elèctriques, adquirí l'empresa i aquesta es convertí en una de les filials més importants.

Explotació elèctrica

Si bé inicialment centrava la seva activitat a Mollet del Vallès, un cop integrada a Energia Elèctrica de Catalunya va iniciar un procés d'expansió comercial pel Vallès Occidental seguint l'acord de repartiment del mercat que havien assolit la Barcelona Traction, Light and Power i Energia Elèctrica de Catalunya. A aquesta última li està reservat el mercat oriental català, des del Vallès cap a l'est.

Activitat minera i industrial

Fàbrica de ciment a la Pobla de Segur (Pallars Jussà)

A través de la seva filial Cales, Cementos y Carbones de Pobla de Segur, S.A., Elèctrica de Mollet operà unes canteres de pedra calcària i les mines de carbó de Sossís per la fàbrica de ciment que Energia Elèctrica de Catalunya va construir a La Pobla de Segur pel subministre de les obres de la central hidroelèctrica de Capdella en els anys 1912-1914.[3] També era propietària de la fàbrica de ciment de La Pobla de Segur.

Elèctrica de Mollet era la propietària de l'explotació de les mines de carbó de Calaf,[4] productores d'un carbó de qualitat deficient. El blocatge alemany al carbó anglès durant la primera guerra mundial feu que el 1918 es posaren en explotació per subministrar carbó a la Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, propietat d'Energia Elèctrica de Catalunya. La fi de la guerra i el retorn del preu del carbó a uns imports assequibles van convertir l'explotació en deficitària, i el 1921 fou arrendada a un tercer. El 1923 hi treballaven 46 obrers [5]

Per finançar el seu creixement el 1917 va emetre accions per import de 950.000 pessetes, fet que elevà el capital social a 1.000.000 pessetes [6] (equivalents a 4.227.000 € el 2019)[2]

Integració a La Canadenca

Quan Energia Elèctrica de Catalunya fou integrada al grup de la Barcelona Traction, Light and Power a principis de 1925, també ho feren les seves filials com Elèctrica de Mollet.

Referències

  1. ↑ . Martín Fernández, Juan. La economía española y la articulación de su mercado (1890-1914) (pdf) (en castellà). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2002, pàgina 330. ISBN 4-669-2301-2 [Consulta: 15 desembre 2019]. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Serrano Sanz, José Maria «150 años de la peseta» (pdf) (en castellà). Cuadernos de información econòmica. Funcas, noviembre 2018, pàgina 75. Arxivat de l'original el 2019-11-11 [Consulta: 11 novembre 2019]. «"Mètode de càlcul. Amb índex 1,00 el 1868, el 1910 una pesseta valia 0,92 i el 1999 valia 455,75. La inflació des de l'any 2000 fins al 2019, segons INE, ha estat del 50% aproximadament. I després canviar-ho a euros (166.386 pts/€)"» Arxivat 2019-11-11 a Wayback Machine.
  3. ↑ Fullola Fuster, Jaume. Mequinensa: De l'aïllament agrari a l'eclosió minera (pdf). Barcelona: Pagès Editors, S.L., 2013. ISBN 978-84-9975-405-5 [Consulta: 15 desembre 2019].  Arxivat 2020-09-22 a Wayback Machine.
  4. ↑ Nadal, Francesc. «Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés.» (pdf) (en castellà) pàgina 90. FECSA, 1994. [Consulta: 15 desembre 2019].
  5. ↑ «Història de Calaf. Els anys 20» (pdf) pàgina 78. Arxivat de l'original el 2018-12-28. [Consulta: 16 desembre 2019].
  6. ↑ «Anuario Garciceballos» (pdf) (en castellà) pàgina 910, 1920. [Consulta: 15 desembre 2019].