Circuit que mostra l'efecte Peltier. Quan un corrent I es fa passar pel circuit, la calor es genera en la juntura superior (T2) i és absorbida en la juntura inferior (T1). A i B indiquen els materials.
Els efectes termoelèctrics són aquells pel quals es genera una diferència de temperatura en aplicar una diferència de potencial o viceversa. S'aplica especialment als efectes Seebeck, Peltier i Thomson.[1]
Una manera per a entendre com és que aquest efecte refreda una juntura és notar que quan els electrons flueixen d'una regió d'alta densitat a una de baixa densitat, s'expandeixen (de la manera que ho fa un gas ideal) i es refreda la regió.
Efecte Seebeck
Circuit que mostra l'efecte Seebeck
L'efecte Seebeck és l'efecte invers de l'efecte Peltier. Fou descobert l'any 1821 pel físic alemany Thomas Johann Seebeck (1770 - 1831). Aquest efecte provoca la conversió d'una diferència de temperatura en electricitat. Es crea un voltatge en presència d'una diferència de temperatura entre dos metalls o semiconductors diferents. Una diferència de temperatures T1 i T2 en les juntes entre els metalls A i B indueixen una diferència de potencial V.[3]
Efecte Thomson
L'efecte Thomson descriu la relació entre un corrent elèctric, o una tensió elèctrica, i el flux de calor, o un gradient tèrmic, dins d'un material conductor. L'any 1851 el físic britànic William Thomson (1824 - 1907) va demostrar que els efectes Seebeck i Peltier estan relacionats: un material sotmès a un gradient tèrmic i recorregut per un corrent elèctric intercanvia calor amb el medi exterior. De manera recíproca, un material sotmès a un gradient tèrmic i recorregut per un flux de calor, genera un corrent elèctric.[4]
