Edwin Bidwell Wilson

Plantilla:Infotaula personaEdwin Bidwell Wilson
Biografia
Naixement25 abril 1879 Modifica el valor a Wikidata
Hartford (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Brookline (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Mount Auburn, Fir Ave. 42° 22′ 16″ N, 71° 08′ 44″ O / 42.371237°N,71.145505°O / 42.371237; -71.145505 Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Normale Supérieure (–1903)
Universitat Yale (–1901)
Universitat Harvard (–1899)
Harvard College Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaThe decomposition of the general collineation of space into three skew reflections Modifica el valor a Wikidata (1900 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJosiah Willard Gibbs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, físic, estadístic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard (1922–1945)
Institut de Tecnologia de Massachusetts (1907–1922)
Universitat Yale (1900–1907) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesPaul Samuelson Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralPaul Heymans i Jane Worcester (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEthel Sentner Modifica el valor a Wikidata
ParesEdwin Horace Wilson i Jane Amelia Bidwell
Premis


Edwin Bidwell Wilson (Hartford, 25 d'abril de 1879 - Brookline, 28 de desembre de 1964) va ser un matemàtic estatunidenc.

Vida i Obra

El seu pare era mestre i superintendent de les escoles de Middletown (Connecticut).[1] Wilson es va graduar a la universitat Harvard el 1899 i va obtenir el doctorat a la Universitat Yale el 1901. A partir de 1900 va ser professor a Yale excepte el curs 1902-1903 en que va estar ampliant estudis a París, sobre tot a l'École Normale Supérieure.[2]

El 1907 va ser nomenat professor del Massachusetts Institute of Technology, del qual va ser cap del departament de física a partir del 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va ser responsable dels cursos d'enginyeria aeronàutica pals oficials de l'exèrcit americà.[3] A la mort del president Richard Maclaurin (1920) va formar part del triumvirat que va dirigir el Institut fins l'arribada del nou president Samuel Stratton (1922).[4]

El 1922 va acceptar el càrrec de cap del departament d'estadística de la recentment fundada Harvard School of Public Health. A partir d'aquesta data es va dedicar a promoure activament la col·laboració entre matemàtics, estadístics, científics socials i economistes.[5] Es va retirar el 1945, però va continuar sent assessor de la oficina de recerca naval a Boston fins a la seva mort el 1964.

Wilson va publicar dos importants llibres de text: el primer el 1901, juntament amb el seu professor Josiah Willard Gibbs, Vector Analysis establint les idees bàsiques, la notació i una gran quantitat d'aplicacions físiques del càlcul vectorial;[6] el segon el 1911, Advanced Calculus que va ser durant una dècada l'únic llibre americà de càlcul avançat.[7] A més, va escriure un bon nombre d'articles sobre aeronàutica, estadística i economia matemàtica, essent en aquest darrer camp un dels inspiradors del Nobel d'economia Paul Samuelson.[8]

Referències

  1. ↑ Hunsaker i Mac Lane, 1973, p. 285.
  2. ↑ Backhouse, 2017, p. 149.
  3. ↑ Backhouse, 2017, p. 150.
  4. ↑ Hunsaker i Mac Lane, 1973, p. 286.
  5. ↑ Carvajalino, 2018, p. 236.
  6. ↑ Hunsaker i Mac Lane, 1973, p. 287.
  7. ↑ Hunsaker i Mac Lane, 1973, p. 289.
  8. ↑ Backhouse, 2017, p. 149-163.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edwin Bidwell Wilson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Gridgeman, Norman T.; Mac Lane, Saunders. «Wilson, Edwin Bidwell». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 8 març 2020]. (anglès)