Mendoza, fill del fiscal i advocat Eduard Mendoza Arias-Carvajal (Barcelona 1905-1979)[2] i de Cristina Garriga Alemany, estudià dret i va viure a Nova York entre 1973 i 1982, on es traslladà per a treballar com a traductor per a les Nacions Unides.[cal citació]
L'any 1975, publicà la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, on ja es pot verificar el geni de l'autor per a intercanviar discursos i estils narratius. Aquesta obra és considerada per bona part de la crítica moderna com un punt d'inflexió amb vistes a la transició democràtica espanyola. L'esmentat llibre, on Mendoza aprofita per revisar el panorama de les lluites sindicals a la Barcelona de principis de segle xx, va rebre el Premio de la Crítica. Posteriorment ha publicat més d'una dotzena de llibres, algun dels quals, per episodis al diari El País.[cal citació]
A més de La verdad sobre el caso Savolta, que es va adaptar al cinema per Antonio Drove (1980), hi ha hagut versions cinematogràfiques de La cripta (1981), La ciudad de los prodigios (1999) i El año del diluvio (2004).[cal citació]
.jpg)
.jpg)
.svg)