Va fer els primers estudis en la capital catalana, continuant-los al Conservatori de París; on va obtenir la medalla d'or i va recórrer les principals ciutats d'Europa i Amèrica donant concerts d'harmònium, instrument que dominava admirablement. Tant la Isabel II com l'infant Sebastià, l'atorgaren la seva protecció; fou professor del Conservatori de Madrid. En esclatar la Revolució de 1868, acompanyant la reina a París, no retornant a Espanya fins a la Restauració. Emprengué llavors un viatge a Amèrica per donar una sèrie de concerts i l'any 1888 s'establí a Argentina, on va excercir diversos càrrecs artístics. Va morir a Buenos Aires l'any 1902.[1][2]
Referències
↑ 1,01,1Cortès i Mir, Francesc. «IX». A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 41. ISBN 84-297-5283-8 [Consulta: 14 novembre 2015].
