Edith Kiertzner Heath (24 de maig de 1911 [1] – 27 de desembre de 2005) va ser una ceramista estatunidenca i fundadora de Heath Ceramics. L'empresa, coneguda per la seva vaixella ceràmica "Heathware" d'estil Mid-century modern, i per les seves rajoles arquitectòniques, encara produeix a Sausalito, Califòrnia, després de ser fundada el 1948.[2]
Vida i obra
Kiertzner va néixer en 24 de maig de 1911, a Ida Grove, Iowa, seixanta-quatre quilòmetres a l'est de Sioux City, Iowa. Era filla de Niels i Karoline Kiertzner, ambdós immigrants danesos. El 1931, Kiertzner es va matricular a la Chicago Normal School, que més endavant es coneixeria com Chicago Teachers College, on es va graduar el 1934. Posteriorment es va matricular a temps parcial a l'Institut d'Art de Chicago. Va ser després de la seva graduació que va rebre el seu primer curs de ceràmica. El 1938, Edith es va casar amb Brian Heath.
Traslladada a San Francisco, Edith va acceptar una plaça de mestra d'arts plàstiques a la Presidio Hill School i va assistir com a oient a la California School of Fine Arts. A partir d'aquestes classes va desenvolupar una pasta ceràmica que després modificaria moltes vegades per adaptar-la al seu treball de producció. Com que no tenia accés a la maquinària ceràmica, l'Edith va desenvolupar els seus interessos ceràmics a la seva manera construint un torn ceràmic a partir d'una màquina de cosir de pedal. El 1943, va estudiar els eutèctics amb Willard Kahn a través dels cursos d'extensió universitària de la Universitat de Califòrnia.[3] Aquesta experimentació continuada va fer que Heath es convertís en una experta a l'hora de saber com els diferents tipus de fangs influïen en les qualitats estètiques de les seves peces. El seu domini de les argiles i dels esmalts, unit a una sensibilitat molt moderna per la proporció i la forma, va fer de Heath una mestra ceramista de primer nivell.
Un comercial de la botiga Gump's de San Francisco va proposar a Edith proveir la seva tenda amb la seva ceràmica finament tornejada a mà, utilitzant el taller de ceràmica de la companyia per a la producció. Va acceptar la proposta, però alhora va continuar treballant al seu propi taller.[5] Els minoristes importants van començar a fer comandes de vaixella, i el 1948, va obrir Heath Ceramics a Sausalito, Califòrnia. El 1949, Heath havia aconseguit una producció de 100,000 peces per any.[1]
Heath Ceramics va ser adquirida per Robin Petravic i Catherine Bailey el 2003.[6] Edith Heath va morir el 27 de desembre de 2005 a la seva casa de Tiburon, Califòrnia.
El 2019 la cadena de televisió pública KCET va produir un documental biogràfic sobre la vida i l'obra d'Edith Heath, titulat "Heath Ceramics: The Making of a California Classic".[7] La pel·lícula va ser dirigida per Chris Metzler i Quinn Costello, i explorava la història i la influència d'Edith Heath, abraçant també el llegat que perdura a la Heath Ceramics actual.[8] La pel·lícula va ser guardonada pel LA Press Club als National Arts and Entertainment Awards el 2019. La pel·lícula va guanyar el màxim reconeixement en la categoria de Documental o Special Program Feature (de més de 30 minuts).
Vaixella
La línia "Coupe" d'Edith Heath encara és molt sol·licitada i s'ha produït sense interrupció des del 1948, amb canvis periòdics en la textura i el color dels esmalts. Altres línies de ceràmica de Heath inclouen l'anomenada "Rim," dissenyada el 1960, i "Plaza," dissenyada als anys 80.[9]
Rajola arquitectònica
Al Pasadena Art Museum, ara Museu Norton Simon, a Pasadena, Califòrnia, dissenyat pels arquitectes Thornton Ladd i John Kelsey de la firma 'Ladd + Kelsey', es van utilitzar rajoles arquitectòniques. La façana exterior, curvilínia i molt distintiva, està constituïda per 115,000 rajoles d'Edith Heath, esmaltades en diversos tons de marró i amb una superfície ondulant.[10] Són part del rerefons que molta gent pot contemplar durant la retransmissió de la Rose Parade per Any Nou.
Referències
↑ 1,01,1Klausner, Amos. Heath Ceramics, The Complexity of Simplicity. San Francisco: Chronicle Books, LLC, 2006, p. 20. ISBN 0-8118-5560-0.
↑Bray, Hazel V. The Potter's Art in California 1885-1955. Oakland, CA: The Oakland Museum Art Department, 1980, p. 62. ISBN 0-295-96200-3.
↑Evans, Paul. Art Pottery of the United States : An Encyclopedia of Producers and Their Marks, Together With a Directory of Studio Potters Working in the United States Through 1960. Nova York: Feingold & Lewis Pub. Corp., 1990, p. 420. ISBN 0-9619577-0-0.