El juliol del 1964, el Col·legi va adquirir un solar on havien estat les cotxeres de tramvies del carrer de Dalmases,[1] i el 1966, el doctor Lluís Trias de Bes i Giró, aleshores president, va promoure un concurs del projecte de la nova seu, que fou guanyat pels arquitectesRobert Terradas i Via i Jordi Adroer Iglesias.[2] Aquell mateix any, la constructora Huarte y Cia va iniciar les obres, quedant enllestit en un any, i fou inaugurat el 1968.[1][2]
Als anys 1990 es va remarcar la seva similitud arquitectònica amb les propostes contemporànies, de volumetries trencadores, dels Països Baixos i l'Escola de Rotterdam.[1]
Descripció
Consta de diferents volums desplaçats entre ells, i que es diferencien entre sí per la textura, la utilització dels materials i els buits. En un dels cossos s'utilitza la fusta com a revestiment exterior, el que va comportar diverses dificultats en aquell moment.[3][1]
Destaca el porxo d'accés pel passeig de la Bonanova, que per la seva gran superfície dota d'importància a l'edifici.[2] A l'esquerra de la porta d'entrada del carrer de Vilana hi ha un mural ceràmic del pintor Joan Vila i Grau i el ceramista Jordi Aguadé, artistes que formaven part del grup artístic La Cantonada.[2][1] Es tracta de 198 peces de 40 x 40 cm cadascuna, cuites a 1300 °C i esmaltades a 1100 °C. Tot i que no es va buscar una significació determinada en el contingut, alguns han volgut veure-hi relació amb l'instrumental mèdic.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6«Col·legi de Metges». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Edifici del Col·legi de Metges». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
