Economia del Perú

Moneda	Nuevo sol
Organitzacions comercials	OMC, Unasur, CAN, APEC, Mercosur (associat)
Estadístiques
PIB nominal	211.389.272.242,16 $ (2017)
PIB (en PPP)	253,4 miliards (2009)
Rànquing PIB	45è (2009)
Taxa del PIB	1% (2009)
PIB per càpita	8.600 (2009)
PIB (PPP) per càpita	13.462,739 dòlars Geary-Khamis (2017)
PIB per sector	agricultura 8,2%, indústria 25,1%, comerç i serveis 54,5% (2009)
Inflació	1,2% (2009)
Taxa de creixement real	3,9 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa	44,5% (2006)
Força laboral	10,26 milions (2009)
Ocupació laboral per sector	agricultura 0,7%, indústria 23,8%, comerç i serveis 75,5% (2005)
Taxa d'atur	9% (2009)
Indústries principals	mineria i refí de metalls; acer, fabricació de metalls; extracció i refí de petroli i gas natural; pesca i processament de peix, tèxtils, robes, processament d'aliments
Socis comercials
Exportacions 23,07 miliards (2009) Socis principals Estats Units 20%%, República Popular de la Xina 15,2%, Canadà 8,3%, Japó 7%, Xile 5,8%, Brasil 4,2% (2008)
Importacions 20,3 miliards (2009) Socis principals Estats Units 23,4%, República Popular de la Xina 10,5%, Brasil 8,7%, Equador 6,4%, Chile 5%, Argentina 5%, Mèxic 4,5% (2008)
Finances públiques
Deute extern	30,04 miliards (2009)
Ingressos	33,55 miliards (2009)
Despeses	37,97 miliards (2009)
Reserves totals	63.819.289.817 $ (2017)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

L'economia del Perú és un reflex de la seva variada geografia - un litoral àrid, els Andes més a l'interior, i la selva Amazònica que s'estén fins a la frontera amb Colòmbia i Brasil. El país té abundants recursos minerals a les regions de muntanya, i el seu litoral és ric en peix.^[1] Tradicionalment, el país s'ha basat tradicionalment en l'explotació, processament i exportació de recursos naturals, principalment miners, agrícoles i pesquers. No obstant això, en els últims anys s'observa una molt important diversificació i un notable creixement en sectors com agroindústria, serveis i indústries lleugeres, amb important valor agregat.^[1]

La majoria dels peruans vivien de l'explotació, transformació i exportació dels recursos naturals, de l'agricultura i dels serveis. Les polítiques d'industrialització realitzats en els 50, 60 i sobretot els 70, basats en la substitució d'importacions, van tenir un efecte poc notable. La forta crisi econòmica de finals dels 80, va aguditzar encara més els problemes, fins a l'aplicació d'una dràstica política d'obertura neoliberal i correcció dels comptes fiscals en els 90, la qual cosa ha permès l'enlairament econòmic del país.

Després de més de 15 anys d'aplicació d'aquestes mesures econòmiques, i enfront d'una economia mundial en expansió, van començar a aparèixer resultats positius recolzats per la conjuntura internacional, però també per un adequat ordenament en els comptes interns: l'economia va créixer més de 4% a l'any entre el 2002 i el 2006, amb una taxa de canvi estable i una baixa inflació. El creixement va saltar per 9% a l'any entre el 2007 i 2008, ajudat per l'alça dels preus internacionals dels metalls i les agressives polítiques de liberalització.^[1] Les exportacions ho van fer en més de 27% arribant a US$31,500 milions, la inversió privada i pública va aconseguir el 21% del PIB, les reserves internacionals netes (inclòs l'or) van arribar als US$35,131 milions, els ingressos de l'Estat per recaptació d'impostos van augmentar en 33%, el deute respecte al PIB es va reduir notablement del 50% el 2000 al 24% el 2008, i el pressupost nacional va créixer en 50% en els últims cinc anys, fins a arribar als US$32,500 milions. No obstant això, el 2009 va haver-hi una caiguda del creixement per 1%, com a resultat de la recessió mundial. El ràpid creixement del país va ajudar a reduir en 15% la pobresa des del 2002, malgrat el desocupació romandre alt.^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia del Perú