Durant l'edat moderna, el dret de bagatge era un servei de transport que l'estat exigia en un moment determinat a qualsevol persona que posseís animals de càrrega, carros o estables per tal que transportés mercaderies o homes de l'exèrcit.^[1]

Tenia els seus orígens en les pràctiques de l'angària de l'estat romà, regulades pel dret públic. Però a la Catalunya medieval es transformà en les tragines, una forma més dels abusos que la noblesa feudal imposava envers els camperols subalterns.^[1]

Des dels inicis de l'edat moderna, de mica en mica la monarquia va anar reglamentant-lo per tal d'acabar amb les pràctiques abusives que en feia la noblesa, i així poder reservar-se'n l'exclusivitat.^[1] El 1702 el nou rei Felip V va establir que a partir de llavors la pagesia només havia de complir amb els bagatges dins dels límits del seu municipi i que a canvi l'exèrcit havia de pagar el servei prestat.^[1]