Doubs (riu)

Plantilla:Infotaula indretDoubs
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaCantó del Jura (Suïssa), cantó de Neuchâtel (Suïssa) i Franc Comtat (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMouthe Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativacommunauté de communes Saône Doubs Bresse (França) (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVerdun-sur-le-Doubs Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraSaona Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 42′ 18″ N, 6° 12′ 34″ E / 46.7049°N,6.2094°E / 46.7049; 6.2094
46° 54′ 07″ N, 5° 01′ 25″ E / 46.9019°N,5.0236°E / 46.9019; 5.0236
Afluents
Conca hidrogràficaConca del Doubs Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió453 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica7.710 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal176 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Doubs és un riu suís i francès, afluent del Saona, a la conca del Roine.[1][2]

Neix a la serralada del Jura, a 937 metres d'altitud, al municipi de Mouthe, pertanyent al departament al qual dona el nom. Inicialment transcorre en direcció nord-est, fins a tocar i convertir-se en la frontera natural amb Suïssa al llarg d'algunes desenes de quilòmetres. En territori suís altera bruscament el seu curs en direcció oest, per tornar-se a endinsar a França. Després d'una nova ziga-zaga entre Saint-Hippolyte i les proximitats de Montbéliard, emprèn el recorregut fins a la seva desembocadura al Saona, en direcció sud-oest, en una vall encaixada a l'altiplà del Jura en primera instància, i a la vall del Saona a partir de Besançon. A la localitat de Verdun-sur-le-Doubs s'uneix al Saona.

Hidrologia

El seu cabal és molt irregular, amb un règim pluvial a pluvio-nival. Els estiatges són severs a l'estiu i l'estació de les avingudes és molt àmplia, estenent-se històricament entre els mesos de setembre fins a finals de maig. L'origen d'aquestes avingudes és doble, per una banda poden originar-se després de fortes precipitacions que saturen el sòl, o bé poden estar relacionades amb precipitacions originades per un repunt de les temperatures que contribueix a la fosa del mantell nivós.[3]

  • A la confluència amb el Saona, el cabal pot oscil·lar entre menys de 20m³/s i més de 1.000m³/s, amb un cabal mitjà de 176m³/s. Durant l'avinguda de finals de maig de 1983, s'enregistraren valors propers a 1800m³/s.
  • Fins a Besançon, la conca del riu és de 4.400|km² i el cabal màxim enregistrat des de 1956 és de 1.430m³/s, el 16 de febrer de 1990. Les crescudes històriques a Besançon són del 10 de març de 1896 (7,96 m a l'escala de crescudes del pont de la République) i del 18 de setembre 1852 (8,50 m).
  • Fins Mathay, abans de la confluència amb l'Allan que passa per Montbéliard, la conca és de 2200 km² i el cabal mitjà de 53m³/s, amb un màxim superior als 700|m³/s el mes de febrer de 1990. El cabal en període d'estiatge és aproximadament de 8m³/s.

Les grans avingudes més recents són les de gener de 1955, maig de 1983, febrer de 1990, desembre de 1995, febrer de 1999, març de 2001, novembre de 2002 i març de 2006. L'avinguda més important del segle XX data de l'any 1910.

Aprofitaments

El fort pendent del Doubs en algun dels seus trams és propici per la instal·lació de centrals hidroelèctriques com a la presa de Châtelot.[4]

Entre Dole i Montbéliard, el Doubs forma part del projecte de canal entre el Rin i el Roine.[5]

Galeria d'imatges

Referències

  1. «Le Doubs: Cours d'eau selon la version Carthage 2017». Sandre: Service d'administration nationale des données et référentiels sur l'eau. [Consulta: 15 setembre 2024].
  2. «Site hydrométrique - U272 2010 : Le Doubs à Neublans-Abergement - Fiche de synthèse». Données hydrologiques de synthèse | SCHAPI - HydroPortail. [Consulta: 15 setembre 2024].
  3. Mathieu, Daniel «Le Doubs, rivière comtoise». cddthema.univ-fcomte.fr.
  4. Foltête, Jean-Christophe «Paysages de la haute vallée du Doubs». Images de Franche-Comté, 19, 1999, pàg. 21–24.
  5. Poupard, Laurent. Le canal du Rhône au Rhin : Cahier des clauses scientifiques et techniques. culture.gouv.fr, 2011, p. 12.