Les dones en l'agricultura de l'Afganistan representen aproximadament la mitat de la mà d'obra,[1] sent la seua situació fortament determinades per factors culturals.[2]
Història
Tradicionalment, els homes dominaven les tasques agrícoles a l'Afganistan i mentre les dones ocasionalment solien ajudar amb la feina del camp o s'ocupaven del ramat, no rebien cap benefici monetari per la seua feina.[2] La producció de llavors també ha sigut feina feta principalment per homes al país afganès.[3]
Les dones tenen pocs drets sobre les terres al territori afganès, malgrat que la Constitució de l'Afganistan pot ser interpretada que permet les dones ser propietàries de terres i la Xaria té disposicions per a les vídues i les fillees perquè hereten una part de la terra.[4] les dones qui són propietaries o gestores de terres no poden vendre-les, canviant de propietari mitjançant l'herència.[5] Les dones també han sigut restringides en els seus moviments i solen no tindre permés viatjar fora dels seus pobles.[6]
Agricultura avui en dia
Actualment, les dones suposen quasi la mitat de la mà d'obra agrícola, encara que en moltes zones rurals estan encara marginades.[1] Les contribucions fetes per les dones a l'agricultura del país solen ser "exiguament recompensades."[7] Les dones tenen una altra taxa de contribució a l'opi, el ramaderia i làctics, però rarament reben una paga.[8] Malgrat que la participació de les dones en l'agricultura sol ser considerada "clau, no solament per assegurar l'increment de la producció agrícola, però també per millorar la seguretat en l'aliment i la nutrició."[9] Les dones són "una força per a l'estabilitat de les seues comunitats."[10] També són vistes com a agents de canvi a les seues famílies.[11]
Les dones han sigut instrumentals en l'organització de sindicats agrícoles de pobles xicotets de l'Afganistan durant la dècada del 2010.[12] La feina de les dones en els sindicats agrícoles també ha augmentat el seu estatus a les àrees on viuen, on no són conegudes ja com a esposes o mares d'homes, sinó pels seus papers als sindicats.[12] A més, les dones han ajudat en la introducció de nous tipus de cultius a les àrees que treballen com són la col, la coliflr, la tomaca i mongeta les quals competeixen millor al mercat.[12]
A la Província de Parwan, les dones han tingut l'oportunitat de estar involucrades en la producció de llavors i han crear "empreses de llavors desenvolupades en pobles".[3] Fora de Kabul, els programes de formació agrícola per a dones han sigut implementades des del 2009.[13] Aquests programes permeten a les dones que guanyen el seu propi salari i aconseguisquen independència financera.[13]
Organitzacions no governmentals, com Global Partnership for Afghanistan (GPFA), han ajudat les dones a estar més involucrades en l'agricultura.[14] Tals iniciatives han ajudat a revitalitzar horts, constructuir instal·lacions per a mantindre el fred i proveir recursos educatius.[7] Altre programa que ha ajudat a dones amb els seus negocis agrícoles és el Programa de Solidaritat Nacional (PSN), desenvolupat pel Ministeri de Rehabilitació i Desenvolupament Rural del país afganès el 2003.[2] El PSN proveix recursos agriculturals a les dones, els quals poden incloure una dotació de gallines, exempcions tributàries i marketing per als seus negocis.[2]
Discriminació basada en el gènere
Algunes dones afganes pateixen dificultats a l'hora de vendre els seus productes agrícoles a causa del seu gènere. Una dona va descriure la seua experiència: "M'irrita molt quan conec comerciants amb els que parle de vendre les meues fruites i em diuen 'Ves i envia un home de la teua família perquè tu eres una dona'."[2]
↑ 7,07,1Thompson, Suzanne. «Planting Seeds in Afghanistan». International Museum of Women. Global Fund for Women. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2015. [Consulta: 12 novembre 2016].