Domènec de Silos o Domingo de Silos (Cañas, La Rioja, 1000 — Monestir de Silos, Burgos, 20 de desembre de 1073) va ser un monjo benedictí castellà, abat del monestir de Santo Domingo de Silos. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Hagiografia
Nascut a Cañas (modernament La Rioja), en una família de pagesos, va treballar com a pastor abans de fer-se monjo benedictí al monestir de San Millán de la Cogolla. Hi va ser mestre de novicis i prior, fins que va ser-ne expulsat, amb els altres monjos, pel rei Garcia IV Sanxes III de Navarra, que volia apropiar-se de les terres del cenobi.
Sota la protecció de Ferran I de Castella, va refugiar-se al monestir de San Sebastián de Silos. A Silos, va reconstruir el monestir, tant físicament com espiritual, i el convertí en un centre cultural i artístic de primer ordre, amb un bon scriptorium.
Va aconseguir diners dels nobles per al monestir, i per a alliberar cristians presoners dels musulmans. Va morir de causes naturals el 1073.
Veneració
Les relíquies de Domènec van ser traslladades al monestir de Silos el 5 de gener de 1076. Ja es troben esglésies dedicades a ell en 1085, la qual cosa testimonia una veneració d'aviat. Era especialment invocat per als parts: fins al 1931, el seu bàcul d'abat es feia servir per a beneir les reines espanyoles embarassades i protegir-les durant el part.
Es deia que la mare de Sant Domènec de Guzmán havia pregat davant la tomba de Domènec de Silos, quedant llavors prenyada: per això posà el nom de Domènec al seu fill.
Gonzalo de Berceo va escriure la vida del sant en vers, al poema Vida de Santo Domingo de Silos.
