El dolmen de Portelagem es troba a la freguesia de Vila Chã, al municipi d'Esposende,districte de Braga, a Portugal. Es tracta d'un monument megalític pertanyent a un conjunt de prop de dues desenes d'aquests concentrats a l'altiplà de la freguesia (necròpoli megalítica de l'altiplà de Vila Châ).
Dolmen de Portelagem
El dolmen de Portelagem és un un tumulus megalític que data de prop del 3000 ae relativament ben conservat i una coberta pètria que cobreix les lloses de la cambra. Aquesta és subrectangular i originàriament estaria formada per 14 o 15 lloses de volum variable. Ara en resten 12 lloses, algunes de fragmentades. De la coberta només queda una llosa de grans proporcions. Fou objecte de prospecció arqueològica a finals del segle XIX per Francisco Martins Sarmento. Entre les troballes, n'hi ha 5 puntes de fletxa de quars i sílex i un vas amb ala carenada i decorat amb mamil·les sobre la cresta. Fou novament excavat per un equip de la Universitat Portucalense, dirigit pel Dr. Eduardo Jorge Lopes da Silva. En aquesta recerca, a més de més puntes de fletxa, aparegueren alguns fragments de ceràmica campaniforme. El material recollit en les intervencions es troba al Museu Municipal d'Esposende. A més de puntes de fletxes i fragments ceràmics, s'hi trobaren ganivets i grans de collaret, entre moles de molí i altres materials de pedra de granit i esquist. Els monuments es troben en vies de classificació per l'IGESPAR.
Túmuls de Rápido
Els túmuls de Rápido són a la freguesia de Vila Chã, al municipi d'Esposende, districte de Braga, a Portugal.[1] Formen part dels monuments megalítics pertanyents a un conjunt de prop de dues desenes d'aquests que es troben a l'altiplà de Vila Châ.[2] El conjunt de Rápido el formen tres monuments: dos túmuls i un dolmen.[3] Només s'ha excavat el dolmen del Rápido III; els túmuls tenen marques d'haver estat saquejats, doncs n'hi ha forats on sembla haver-hi una cambra funerària. Fou estudiat per un equip de la Universitat Portucalense, dirigit pel Dr. Eduardo Jorge Lopes da Silva. A més a més de puntes de fletxa, s'hi recolliren alguns fragments de ceràmica.[4] El material replegat en les intervencions es troba al Museu Municipal d'Esposende. A més de puntes de fletxes i de fragments ceràmics, hi aparegueren ganivets i grans de collarets.[5] Els monument estan en vies de classificació per l'IGESPAR.
El dolmen III de Rápido es troba en bon estat de conservació i s'integra en un grup de tres túmuls situats a la mateixa zona. D'aquests, és l'únic estudiat fins ara i presenta a l'interior una sèrie de gravats i pintures, representatius de l'art funerari megalític. Pel que fa als temes decoratius, a vegades usuals en aquest tipus de monuments, sabem que algunes lloses contenen gravats (art rupestre) que estan sent estudiats per l'equip que va realitzar-ne els treballs més recents.[6]
Referències
↑Carta Arqueológica e Patrimonial do concelho de Esposende. Documento sob consulta. Câmara Municipal de Esposende, Serviço de Arqueologia, 1990.
↑JORGE, Vítor Oliveira, O Megalitismo no Norte de Portugal: O Distrito do Porto - Os monumentos e a sua problemática no Contexto Europeu, Dissertação de Doutoramento (policopiada), Faculdade de Letras da universidade do Porto, Porto, 1982.
↑ALMEIDA, Carlos A. Brochado de, Carta Arqueológica do Concelho de Esposende, Boletim Cultural de Esposende, vol. 7/8, Esposende, 1985.
↑SILVA, Eduardo Jorge Lopes da, Novos dados sobre o Megalitismo do Norte de Portugal/Muita gente, poucas antas?. Orígens, espaços e contextos do Megalitismo, Actas do II Colóquio Internacional sobre Megalitismo, 2003.
↑SARMENTO, Francisco Martins, Dispersos: colectânea de artigos publicados, desde 1876 a 1899, sobre arqueologia, etnologia, mitologia, epigrafia e arte pré-histórica: obra comemorativa do 1o centenário do nascimento do autor, Coimbra, 1933.
↑SANCHES, Maria de Jesus, Recipientes cerâmicos da Pré - História Recente do Norte de Portugal, Rev. Arqueologia, n.º3, GEAP. Porto, 1981.
Bibliografia
ALMEIDA, Carlos A. Brochado de, Carta Arqueològica del Municipi de Esposende, Boletim Cultural de Esposende, vol. 7/8, Esposende, 1985.
SARMENTO, Francisco Martins, Dispersos: col·lecció d'articles publicats, des de 1876 a 1899, sobre arqueologia, etnologia, mitologia, epigrafia i art pre-històric: obra commemorativa del 1r centenari del naixement de l'autor, Coimbra, 1933.
JORGE, Vítor Oliveira, El Megalitismo en el Nord de Portugal: El Districte del Port - Els monuments i la seva problemàtica en el Context Europeu, Dissertação de Doutoramento (policopiada), Facultat de Lletres de la universitat del Port, Port, 1982.
SILVA, Eduardo Jorge Lopes de la, Noves dades sobre el Megalitismo del Nord de Portugal/Molta gent, poques antas?. Orígens, espais i contextos del Megalitismo, Actes de l'II Colóquio Internacional sobre Megalitismo, 2003.
SANCHES, Maria de Jesus, Recipients cerâmicos de la Pré - Història Recent del Nord de Portugal, Rev. Arqueologia, n.º3, GEAP. Port, 1981.
.jpg)
