La principal diferència d'este text amb l'anterior De Impura Natione és que si en el primer la crítica recau més sobre Joan Fuster i la seua obra,[5] al Document 88 el marc d'interpel·lació és el fusteranisme,[5] i la intencionalitat política del text és major.[5] Entre les reflexions versades als textos, Vicent Franch reflexiona com la manca de decantament polític concret de Joan Fuster fa que la seua figura puga ser reivindicada per diferents cultures polítiques i formacions polítiques, sent fins i tot reivindicat pels nous revisionistes del fusteranisme.[6] Pel que fa a la seua proposta política, Document 88 destaca per estendre's i concretar-ho més que els autors de De Impura Natione, si bé Document 88 mantindrà bàsicament el nucli de la proposta d'Eduard Mira i Damià Mollà.[7]
Referències
↑LA UTILIZACIÓN DE LA HISTORIA COMO ARMA POLÍTICA: LA TRANSICIÓN VALENCIANA (1975-1983). Alexandre Crespo i Durà (Universitat de València) "Desde mediados de los setenta se han escrito una serie de ensayos que, sin cuestionar la catalanidad original de lo valenciano, han intentado, con irregular fortuna intelectual, superar los planteamientos de
Fuster. (castellà)
↑Entrevista a Rafael Company a Valencianisme.com (publicat originàriament a Pàgina26 el 25 setembre de 2008)