La doctrina Parot és el nom vulgar amb el qual es coneix la jurisprudència establerta en la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 28 de febrer de 2006 (STS 753/2006), que denega l'acceptació de recursos d'excarceració a presos que no hagin complert la condemna íntegrament, en el cas que sigui de 30 o més anys de presó. Aquest nou marc jurídic suposa que presos condemnats a través del Codi Penal de 1973, que fins a la data de la sentència sortien de la presó després de complir entre 18 i 20 anys d'internament gràcies a l'aplicació dels beneficis penitenciaris, hagin de romandre empresonats fins a un màxim de 30 anys.

El president de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez, va anunciar el 2 de març de 2006 que aquesta mesura, tot i ser aplicable a encausats, afectaria majoritàriament els membres d'ETA, alguns components del GRAPO i el narcotraficant José Luis Charlín.^[1] A la pràctica, aquesta mesura ha estat estesa també a altres delictes penals. Alguns presos d'ETA afectats per aquesta mesura són: Henri Parot («Unai»),^[2] Iñaki de Juana Chaos,^[3] José Javier Zabaleta Elósegui («Baldo»),^[4] Antton Troitiño^[2] o Juan Antonio López Ruiz («Kubati»).^[4] Altres presos han estat Ismael Miquel Gutiérrez (GAL)^[5] o Gustavo Romero Tercero, condemnat per assassinat, agressió sexual, maltractament i robatori.^[6]

El 10 de juliol de 2012 el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va sentenciar que l'anomenada "doctrina Parot", establerta pel Tribunal Suprem espanyol el 2006 i ratificada pel Tribunal Constitucional, violava els articles 7 i 5.1 de la Convenció Europea de Drets Humans, per la qual cosa instava el govern espanyol a posar en llibertat Inés del Río Prada, membre d'ETA condemnada a més 3.000 anys de presó per diversos atemptats i que, després de 18 anys de presó, havia d'haver estat posada en llibertat el 3 de juliol de 2008 per haver obtingut els beneficis penitenciaris que estableix el Codi Penal de 1973.^[7] La sentència podia afectar més de 50 de membres d'ETA condemnats per terrorisme als quals també se'ls havia aplicat la doctrina i que havien recorregut al Tribunal Europeu de Drets Humans per demanar la seva posada en llibertat.^[8] La resposta del govern de Mariano Rajoy fou discrepar «severament» de la sentència i anunciar que la recorreria a la Gran Sala del Tribunal d'Estrasburg i que, mentrestant, no posaria en llibertat la condemnada perquè hi havia risc de fuga «sense cap gènere de dubtes».^[9][10]

El 20 de març de 2013 el Tribunal Europeu de Drets Humans tornà a examinar la sentència que va dictar una de les seves sales al juliol de 2012, a instància del recurs presentat pel Govern espanyol.^[11] L'advocat defensor de la doctrina Parot assegurà que no es va actuar de forma retroactiva en el cas d'Inés del Río, tal com constata la sentència.^[11] Aquest argument fou motiu d'una gran mobilització per part de l'executiu espanyol, ja que el seu rebuig suposaria una interpretació contrària a la limitació dràstica de reducció de condemna per beneficis penitenciaris.^[11] El col·lectiu de presos polítics bascos Etxerat expressà que es tractava d'un «dia clau» perquè «estan en joc els drets humans».^[11] Per la seva banda, el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, afirmà que si el recurs quedés desestimat, Espanya tindria marge suficient per a l'«enginyeria jurídica», i que el resultat del cas concret d'Inés del Río no té per què ser extensible a tots aquells presos amb una situació semblant.^[12] El president del Govern, Mariano Rajoy, considerà als passadissos del Congrés dels Diputats que aquesta doctrina és «un instrument enormement útil en la lluita contra el terrorisme i espero que el tribunal ho entengui d'aquesta manera».^[12]

El 21 d'octubre de 2013 la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans es va pronunciar en el mateix sentit que havia fet anteriorment, donant la raó a Inés del Río, que hauria d'haver estat excarcerada el 2008, ordenant la seva posada en llibertat, i sentenciant que la interpretació jurídica per a allargar la seva estada a presó vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans.^[13][14] El tribunal d'Estrasburg declarava així il·legal i derogava la doctrina Parot en una decisió definitiva que no admet recurs.^[15][16] El govern espanyol havia reconegut la dificultat d'una sentència que li fos favorable i esperava aconseguir-ne una que si més no fos ambigua.^[17][18] L'endemà, Inés del Río sortia de la presó, tot i que la indemnització de 30.000 fou bloquejada a petició de la fiscalia per a destinar-la a pagar les responsabilitats civils fixades per a les víctimes de Del Río.^[19] Antton Troitiño, detingut des del juny del 2012 al Regne Unit, també fou alliberat el mateix dia.^[20] El 20 de novembre de 2013, un dels autors de l'atemptat de Vic de 1991, Juan José Zubieta Zubeldia, surt de la presó.^[21]

• Josep Casadevall

• Sala Penal del Tribunal Suprem. «STS 753/2006, de 28 de febrer de 2006» (en castellà). «Sentència del Tribunal Suprem relativa a la revisió en l'execució de sentències múltiples i el càlcul dels beneficis penitenciaris del codi penal espanyol del 1973 - Altrament coneguda com doctrina Parot»
• «Nota de premsa del TEDH: The Court delivers its Grand Chamber judgment in the Del Río Prada case» (PDF) (en anglès).
• «Nota de premsa del TEDH: La Gran Sala del Tribunal dicta sentencia en el caso Del Río Prada» (PDF) (en castellà).
• «Emissió de la sentència» (en anglès).
• «CASE OF DEL RIO PRADA v. SPAIN nº42750/09» ( PDF) (en anglès) p. 65, 21-10-2013. [Consulta: 25 octubre 2013]. «Sentència del la Gran Cort relativa al cas de Inés del Rio contra Espanya»