La discalcúlia o dificultats en l'aprenentatge de les matemàtiques (DAM) és una dificultat d'aprenentatge específica de les matemàtiques que és l'equivalent a la dislèxia, amb la diferència que no concerneix les dificultats que pot tenir un nen a l'hora d'expressar-se amb el llenguatge, però concerneix a la dificultat d'aprendre i realitzar càlculs matemàtics. De fet, es considera una variació de la dislèxia. De forma general una persona amb discalcúlia té un coeficient intel·lectual normal o superior, però manifesta problemes amb les matemàtiques, senyals, direccions, etc., i, per tant, un baix rendiment escolar en continguts puntuals.[1][2][3]
Afecta un percentatge de la població infantil d'entre el 3% al 6%. És relativament poc coneguda i s'acostuma a diagnosticar molt tard, afectant el seu tractament adequat. Pot donar-se per culpa d'un dèficit de percepcióvisual o per problemes quant a l'orientació. El terme es refereix específicament a la incapacitat de realitzar operacions matemàtiques o aritmètiques.
Quadre clínic
En els diversos símptomes existents dins del fenomen de la discalcúlia, se n'hauria de remarcar els que segueixen:[3]
Dificultats freqüents amb els nombres, confusió entre els signes (més, menys, divisió, multiplicació, reversió o transposició dels nombres, entre d'altres),
Dificultats amnèsiques relacionades amb la informació numèrica,
Dificultats amb les taules d'itineraris, càlcul mental, senyals i direccions, etc.,
Bona capacitat en matèries com ara les ciències i geometria fins que es passa a un nivell més alt que requereix l'ús de les matemàtiques,
Dificultats relacionades amb l'orientació espacial, tant de la pròpia persona com dels objectes que l'envolten,
Dificultat amb els conceptes abstractes de temps i direcció,
Incapacitat per a realitzar planificació financera o pressuposts,
Incapacitat per entendre i recordar conceptes, regles, fórmules, seqüències matemàtiques (ordre d'operacions),
Dèficit quant a les relacions entre figura i longitud,
