Dionís Jeroni Jorba (Barcelona, segle XVI — Barcelona, segle xvi), fou un catedràtic de lleis i humanitats a Barcelona, autor d'una crònica apologètica d'aquesta ciutat i de diverses obres de temàtica jurídica i aristotèlica, entre altres.[1][2]
Entre la seva extensa obra destaca la seva "Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona". Jorba va escriure la seva lloança de Barcelona quasi cent anys després que Jeroni Pau escrivís la seva Barcino, en llatí. L'obra de Jorba es publicà en castellà, si bé indicava que l'havia redactat primerament en català i posteriorment l'havia traduït al llatí. Sembla que es tractava d'una segona edició, tal com afirma el mateix autor. La traducció castellana de l'opuscle de Jorba a partir del text català l'havia fet Miguel de Rosers.[2][3]
Obres
Institutionum oratoriarum siue rhetoricarum libri quinque (Barcelona, 1582), posteriorment reeditada a Lió
Epitome omnium capitum operum Aristotelis. Quaestiones in uniuersa eiusdem opera (Lió, 1584), comentaris aristotèlics en la línia renovadora de Pere Joan Nunyes.
Lucubrationes quaedam: diu a studiosis expositae et nunc primum editae (Lió, 1584), reedició, conjunta, de les dues obres anteriors.
Institutionum Oratoriarum libri V. Porphyrii Isagoges et Logicae Aristotelis omnium capitum dilucidae resolutiones.
Quaestionum et solutionum earundem iuxta seriem ac ordinem Organi Aristotelis.
Elegantes et copiosae latinae linguae phrases (Impremta Hubert Gotard, Barcelona, 1585)
Commentaria in easdem institutiones (Venècia, 1588)
