Dino Buzzati va néixer a San Pellegrino di Belluno, al Vèneto. La seva mare era veterinària i el seu pare professor de dret internacional. Dino Buzzati va ser el segon de quatre fills. L'any 1924 va matricular-se a la facultat de dret de Milà. Mentre estudiava va començar a treballar per al diari milanès Corriere della Sera, on va fer de periodista fins que va morir-se. Va començar com a corrector, però hi va acabar fent de reporter, corresponsal, articulista, crític d'art i editor. La seva formació com a periodista va influir en la seva escriptura, sempre clara i directa per més fantasiosa que fos. Durant la Segona Guerra Mundial va servir a l'Àfrica, com a periodista al servei de la Marina. Acabada la guerra, va publicar El desert dels tàrtars, que fou un èxit immediat de crítica i públic, en què va destacar com a narrador de fantasia desbordada i d'humor caricaturesc, a mig camí del surrealisme i la literatura de l'absurd. L'any 1964 es va casar amb Almeria Antoniazzi. L'any 1972 va morir malalt de càncer.[1][2][3]
Obra publicada
Bàrnabo delle montagne (1933)
Il segreto del Bosco Vecchio (El secret del bosc vell, 1935)
Il deserto dei Tartari (El desert dels tàrtars, 1940)
I Sette Messaggeri (1942 - contes)
La famosa invasione degli orsi in Sicilia (La famosa invasió dels ossos a Sicília, 1945)
Sessanta racconti (Seixanta contes, 1958, contes)
Il grande ritratto (1960)
Un amore (1963)
Il capitano Pic e altre poesie (1965, poesia)
Il colombre (1966, contes)
Poema a Fumetti (1969, còmic)
Le notti difficili (Les nits difícils, 1971, contes)