Dinastia marínida

بنو مرين (Banū Marīn)

1215 – 1465


de}}}{{{common_name}}} de}}}Dinastia marínida
Bandera Escut
Ubicació de {{{common_name}}}L'imperi marínida en la seva màxima extensió (1347-1348)
Informació
CapitalFes
Idioma oficialÀrab
Altres idiomesLlengües amazigues septentrionals
ReligióIslam sunnita
MonedaDinar
Període històric
Establiment1215
Dissolució1465
Política
Forma de governMonarquia
Rei
 • 1215-1217:Abd-al-Haqq I
 • 1420-1465:Abd-al-Haqq II

Els benimerins o marínides (de l'àrab بنو مرين, Banū Marīn, o المرينيون, al-marīniyyūn) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan segle xiii a principis del xv.

Història

L'origen dels benimerins o marínides estava en la zona entre Figuig i Sigilmasa i eren amazics del grup zanata. L'arribada de tribus àrabs al segle xii va obligar a les tribus marínides a pujar al nord i es van instal·lar a les planes de l'oest d'Algèria. El 1195 van participar en l'Àndalus a la batalla d'Alarcos al costat dels almohades i després, a partir del 1214/1215 van anar aprofitant la ja iniciada descomposició del poder almohade per penetrar a les seves zones de pastura habitual on van començar a cobrar impostos a les viles, obtenint una resposta ambigua dels almohades que a vegades els van combatre i altres els van tolerar, fins que cap a la meitat del segle els almohades ja no podien resistir a la força dels benimerins a les viles. La casa dinàstica de la tribu, els Abd al-Hakk, va començar la seva pujada, projectant reunificar el Magreb, prenent Tilimsen el 1337[1] i el 1244 es van apoderar de Meknès, el 1248 de Fes, i el 1255 de Sigilmasa, conquerint finalment Marraqeix el 1269. En endavant la seva història està dividida en dues fases, la primera de 1268 a 1358, d'expansió militar i urbana, i d'estabilitat política; i una segona de 1358 a 1465, de trencament del seu poder polític i militar, amb regressió territorial i divisió interna.

Els benimerins intervengueren de manera decisiva en la política del regne nassarí de Granada, on tenien un exèrcit permanent. A més a més, foren un suport fonamental de la resistència contra els reis cristians. El seu objectiu estratègic en un principi, fou el de dominar l'estret de Gibraltar per tal de tenir el control del comerç entre la Mediterrània i l'oceà Atlàntic. D'aquesta manera, els benimerins entraren al sud de la península Ibèrica, el 1224, per donar suport als reis granadins, enfrontant-se directament amb els cristians. L'enfrontament pel domini de l'estret de Gibraltar es coneix com la Guerra de l'Estret, lliurat entre Castella, de vegades amb el suport naval de la Corona d'Aragó, i l'aliança nassarí-benimerina, entre 1263 i 1350. Abu-Zayyan I va aconseguir l'aixecament del setge de Tremissèn el 1306.[2]

Malgrat que els castellans van obtenir victòries importants com la conquesta de Tarifa en 1292[3] i la de Gibraltar en 1308, les incursions granadines durant les minories, la frustrada croada castellanoaragonesa de 1309 i el desastre de la Vega (1319), van igualar les forces cristianes i musulmanes.

Així doncs la creixent amenaça nassarí-benimerí va rellançar la guerra de reconquesta entre 1327 i 1344. Cap a 1330, Granada es va decantar per altra aliança amb el sultà benimerí Abul-Hasan (1331-1351), disposat a una guerra oberta contra els cristians. D'aquesta manera, els benimerins van arribar a recuperar els ports de Tarifa, Algesires, Gibraltar (1333) i Rota. Alfons XI de Castella va enfortir Castella durant les treves i en 1339, va ajuntar les seues tropes amb les de Pere IV d'Aragó i Alfons IV de Portugal. En agost de 1340, un gran exèrcit benimerí va desembarcar en les costes ibèriques i va assetjar Tarifa (ara en poder dels castellans). L'enfrontament definitiu va tenir lloc en la batalla del riu Salado (30 d'octubre de 1340),[4] on les tropes castellanes i els seus aliats, derrotaren a l'exèrcit nassarí-benimerí d'Abu l-Hasan Ali i el nassarí Yússuf I (1333-1354), els quals tenien un exèrcit molt més nombrós, però pitjor armat i d'inferior tàctica. A costa de la moral recuperada, Alfons XI va conquerir Alcalá la Real (1341), va derrotar els nassarís en la batalla del riu Palmones el 1343[5] i després de dos anys de setge va prendre Algesires el març de 1344. En 1349 va intentar conquerir en Gibraltar, però va morir de pesta durant el setge (març de 1350). Amb les seues victòries, Alfons XI va destruir l'últim suport nord-africà d'al-Àndalus. Des de mitjan segle xiv, Granada va quedar aïllada del Magrib. L'imperi benimeri va anar desintegrant-se lentament a la mort d'Abul-Hasan, encara que van romandre a la península fins al 1374.

La primera ocupació marínida del territori dels Abdalwadites es va fer el 1337 i va durar uns deu anys. Altra vegada fou conquerida el 1352 fins que el 1359 Abu-Hammu II, amb suport hàfsida, els va expulsar, però el seu fill Abu-Taixufín II va ocupar el poder amb ajut marínida i s'hi va mantenir poc més que com a vassall, per després donar suport a altres emirs que van arribar al poder no sempre legítimament.

L'imperi marínida es va dividir en dos en 1374, quan el regne de Fes, que ocupava el nord del Marroc i Algèria, es va separar del regne de Marrakesh.[6]

Llista de sobirans

  1. Abu-Saïd Uthman ibn Abd-al-Haqq (1217-1240)
  2. Abu-Maruf Muhàmmad ibn Abd-al-Haqq (1240-1244)
  3. Abu-Yahya Abu-Bakr ibn Abd-al-Haqq (1244-1258)
  4. Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq (1258-1286)
  5. Abu-Yaqub Yússuf an-Nàssir ibn Yaqub (1286-1307)
  6. Abu-Thàbit Àmir ibn Yússuf (1307-1308)
  7. Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf (1308-1310)
  8. Abu-Saïd Uthman ibn Yaqub (1310-1331)
  9. Abu-l-Hàssan Alí ibn Uthman (1331-1348)
  10. Abu-Inan Faris al-Mutawàkkil ibn Alí (1348-1358)
  11. Abu-Zayyan Muhàmmad as-Saïd ibn Faris (1358)
  12. Abu-Yahya Abu-Bakr ibn Faris (1358-1359)
  13. Abu-Sàlim Ibrahim ibn Alí (1359-1361)
  14. Abu-Amr Taixfín ibn Alí (1361)
  15. Abu-Zayyan Muhàmmad ibn Alí (1361-1365)
  16. Abu-Faris Abd-al-Aziz al-Mústansir ibn Alí (1365-1372)
  17. Abu-Zayyan Muhàmmad ibn Abd-al-Aziz (1372-1374)
  18. Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ibrahim (1373-1384)
  19. Abu-Faris Mussa ibn Faris (1384-1386)
  20. Abu-Zayyan ibb Àhmad (1386)
  21. Abu-Zayyan Muhàmmad ibn Alí (1386-1387)
  22. Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mústansir ibn Àhmad (1387-1393)
  23. Abu-Faris Abd-al-Aziz ibn Àhmad (1393-1396)
  24. Abu-Àmir Abd-Al·lah ibn Àhmad (1396-1397)
  25. Abu-Saïd Uthman ibn Àhmad (1398-1420)
  26. Abu-Muhàmmad Abd-al-Haqq ibn Uthman 1420-1465

Genealogia

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abd-al-Haqq al-Mariní
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Saïd Uthman I
1217-1240
 
 
 
 
Abu-Maruf Muhàmmad
1240-1244
 
 
 
 
 
Abu-Yahya Abu-Bakr
1244-1258
 
 
 
 
Abu-Yússuf Yaqub
1258-1286
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Hafs Umar
1258-1259
 
Abu-Saïd Uthman II
1310-1331
 
 
Abu-Yaqub Yússuf
1286-1307
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Alí Umar
1314-1333
 
 
 
 
Abu-l-Hàssan Alí
1331-1351
 
Abu-Thàbit Àmir
1307-1308
 
Abu-r-Rabí Sulayman
1308-1310
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Muhàmmad Abd al-Hàlim
1261-1362
A Sigilmasa
 
 
 
 
 
 
 
Abu Màlik Abd al-Múmin
1362-1363
a Sigilmasa
 
 
Abu-Alí Mansur
1348-1351
 
Abu-Inan Faris
1349-1359
 
Abu-Zayyan Muhàmmad V
1386-1387
 
Abu-Sàlim Ibrahim
1359-1361
 
Abu-Amr Taixfín
1361
 
Abu-Zayyan Muhàmmad II
1361-1365
 
Abu-Faris Abd-al-Aziz
1365-1372
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Zayyan Muhàmmad I
1358
 
 
 
Abu-Yahya Abu-Bakr
1357-1358
 
 
Abu Zayyan Abd-ar-Rahman
1374-1383
A Marraqueix
 
 
Abu-Faris Mussa
1384-1386
 
 
 
 
 
Abu-l-Abbàs Àhmad I
1373-1384
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Zayyan Muhàmmad III
1372-1374
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-l-Abbàs Àhmad II
1387-1393
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Zayyan Muhàmmad IV
1386
 
 
 
Abu-Faris Mussa
1384-1386
 
 
 
 
Abu-Àmir Abd-Al·lah
1396-1397
 
 
Abu-Saïd Uthman III
1398-1420
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad
1420-1427
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Muhàmmad Abd-al-Haqq
1420-1465
 
 
 

Actualment els benimerins és una filà de Moros i Cristians, present en molts pobles: Alcoi, Crevillent, Ontinyent o Callosa d'en Sarrià.

Referències

  1. Sánchez Martínez, Manuel. Pagar al rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV (en castellà). CSIC Press, 2003, p. 246. ISBN 8400081935. 
  2. Andrés Giménez Soler, El sitio de Almería en 1309, p.25 (castellà)
  3. Rábade Obradó, María del Pilar; Ramírez Vaquero, Eloísa; Utrilla Utrilla, Juan F. La dinámica política (en castellà). Akal, 2005, p. 131. ISBN 8470904337. 
  4. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle xiv cristians i sarraïns al País Valencià. Editorial CSIC, 1988, p. 148. ISBN 8400068149. 
  5. Antonio Torremocha Silva, El fenómeno urbano portuario en el estrecho medieval, a La ciudad en al-andalus y el Magreb (castellà)
  6. Syed, Muzaffar Husain; Akhtar, Syed Saud; Usmani, B D. Concise History of Islam. Vij Books India, 2011, p. 142. ISBN 938257347X. 

Read other articles:

本條目存在以下問題,請協助改善本條目或在討論頁針對議題發表看法。 此條目需要补充更多来源。 (2018年3月17日)请协助補充多方面可靠来源以改善这篇条目,无法查证的内容可能會因為异议提出而被移除。致使用者:请搜索一下条目的标题(来源搜索:羅生門 (電影) — 网页、新闻、书籍、学术、图像),以检查网络上是否存在该主题的更多可靠来源(判定指引)。 �...

 

Grumman F3F adalah pesawat tempur biplan Amerika terakhir dikirim ke Angkatan Laut Amerika Serikat, dan disajikan antara perang. Dirancang sebagai perbaikan pada F2F kursi tunggal, itu mulai beroperasi pada 1936. Itu pensiun dari skuadron garis depan pada akhir 1941 sebelum bisa melayani di Perang Dunia II, dan pertama kali digantikan oleh Brewster F2A Buffalo. F3F yang mewarisi konfigurasi landing gear pertama kali digunakan pada Grumman FF menjabat sebagai dasar untuk desain biplan akhirny...

 

بادما ساتشديف (بالهندية: पद्मा सचदेव)‏  معلومات شخصية الميلاد سنة 1940   جامو  الوفاة 4 أغسطس 2021 (80–81 سنة)[1]  مومباي  مواطنة الراج البريطاني (1940–1947) الهند (1947–2021)  الزوج سوريندر سينغ  [لغات أخرى]‏  الحياة العملية المهنة كاتبة سير ذاتية،  �...

Questa voce sull'argomento calciatori bielorussi è solo un abbozzo. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Segui i suggerimenti del progetto di riferimento. Ilja Škuryn Nazionalità  Bielorussia Altezza 188 cm Peso 80 kg Calcio Ruolo Attaccante Squadra  Stal Mielec Carriera Giovanili 2016-2017 Vicebsk Squadre di club1 2018-2019 Vicebsk11 (1)2019-2020 Ėnerhetyk-BDU Minsk26 (19)2020 Dinamo Brėst0 (0)2020-2021 CSKA Mosca13 (3)...

 

2020年夏季奥林匹克运动会波兰代表團波兰国旗IOC編碼POLNOC波蘭奧林匹克委員會網站olimpijski.pl(英文)(波兰文)2020年夏季奥林匹克运动会(東京)2021年7月23日至8月8日(受2019冠状病毒病疫情影响推迟,但仍保留原定名称)運動員206參賽項目24个大项旗手开幕式:帕维尔·科热尼奥夫斯基(游泳)和马娅·沃什乔夫斯卡(自行车)[1]闭幕式:卡罗利娜·纳亚(皮划艇)&#...

 

Essen Open 1995 Sport Tennis Data 23 ottobre – 30 ottobre Edizione 9a (1a a Essen) Superficie Cemento indoor Campioni Singolare Thomas Muster Doppio Jacco Eltingh / Paul Haarhuis 1995 I 1996 L'Essen Open 1995, noto come Eurocard Open per ragioni di sponsorizzazione, è stato un torneo maschile professionistico di tennis giocato sul cemento indoor. È stata la 9ª edizione del torneo – che ha preso diversi nomi nel corso degli anni – e l'unica disputata nella città tedesca di Essen Per...

Roger de Saivre Photographie de Roger de Saivre publiée en 1937. Fonctions Député français 5 juillet 1951 – 1er décembre 1955(4 ans, 4 mois et 26 jours) Élection 17 juin 1951 Circonscription Oran Législature IIe (Quatrième République) Groupe politique CRAPS-DI Biographie Date de naissance 14 mai 1908 Lieu de naissance 7e arrondissement de Paris Date de décès 12 décembre 1964 (à 56 ans) Lieu de décès 13e arrondissement de Paris Nationalité Fran�...

 

البطولات الفرنسية 1947 رقم الفعالية 46  البلد فرنسا  التاريخ 1947  الرياضة كرة المضرب  الفعاليات البطولات الفرنسية 1947 - فردي السيدات،  والبطولات الفرنسية 1947 - فردي الرجال  البطولات الفرنسية 1946  البطولات الفرنسية 1948  تعديل مصدري - تعديل   يفتقر محتوى هذه ال�...

 

Qing dynasty banknotes, issued 1853–1859 A Great Qing Treasure Note (大清寶鈔) banknote of 500 wén in Zhiqian. The Great Qing Treasure Note[1] (simplified Chinese: 大清宝钞; traditional Chinese: 大清寶鈔; pinyin: Dà Qīng Bǎo Chāo) or Da-Qing Baochao refers to a series of Qing dynasty banknotes issued under the reign of the Xianfeng Emperor issued between the years 1853 (Xianfeng 3) and 1859 (Xianfeng 9). These banknotes were all denominated in wén and w...

Julius Lippert (1938) Von links nach rechts: Julius Lippert, Avery Brundage und Theodor Lewald, 1936 Julius Lippert (* 9. Juli 1895 in Basel; † 30. Juni 1956 in Bad Schwalbach) war ein deutscher Journalist und nationalsozialistischer Politiker. Lippert stand von 1933 bis 1940 an der Spitze der Berliner Kommunalverwaltung. Inhaltsverzeichnis 1 Leben 2 Literatur 3 Weblinks 4 Einzelnachweise Leben Julius Lipperts Vater war ein deutscher Hotelbesitzer in Basel, die Mutter Schweizerin. Bevor er ...

 

北賽普勒斯土耳其共和國Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti 国旗 国徽 国歌:《独立进行曲》首都暨最大城市北尼科西亚官方语言土耳其语族群土耳其裔塞浦路斯人宗教伊斯蘭教政府單一制 半总统制 共和国• 總統 埃尔辛·塔塔尔• 總理 于纳尔·于斯泰尔(英语:Ünal Üstel) 立法机构共和国议会成立• 土耳其占领 1974年• 独立 1983年11月15日 面积• 总计3,355平方公...

 

Indian chemist (1901–1981) Krishnaswami VenkataramanBorn(1901-06-07)7 June 1901Chennai, British IndiaDied12 May 1981(1981-05-12) (aged 79)NationalityIndianAlma materUniversity of MadrasUniversity of ManchesterMendeleev Institute of Chemical TechnologyKnown forBaker-Venkataraman transformationRelativesK. Swaminathan (brother)Krishnaswami Srinivas Sanjivi (brother)Madhav Sharma (nephew)Awards1961 Padma Bhushan1975 INSA Professor TR Seshadri MedalICS PC Ray MedalScient...

Artikel ini memberikan informasi dasar tentang topik kesehatan. Informasi dalam artikel ini hanya boleh digunakan untuk penjelasan ilmiah; bukan untuk diagnosis diri dan tidak dapat menggantikan diagnosis medis. Wikipedia tidak memberikan konsultasi medis. Jika Anda perlu bantuan atau hendak berobat, berkonsultasilah dengan tenaga kesehatan profesional. Penyakit kardiovaskularMikrograf jantung dengan fibrosis (kuning) dan amiloidosis (coklat). Noda Movat.Informasi umumSpesialisasiKardiologi&#...

 

Disambiguazione – Se stai cercando l'intervento contro l'ISIS in Libia, vedi Seconda guerra civile in Libia. Questa voce o sezione sull'argomento guerra è ritenuta da controllare. Motivo: le informazioni contenute nel box conflitto sono copiate o tradotte automaticamente da qualche altra wiki Partecipa alla discussione e/o correggi la voce. Segui i suggerimenti del progetto di riferimento. Intervento militare contro l'ISISparte della guerra civile irachena e della guerra civile siria...

 

Abnormal mental or behavioral patterns For other uses, see Insanity (disambiguation). Insane and Crazy redirect here. For other uses, see Insane (disambiguation) and Crazy (disambiguation). Engraving of the eighth print of A Rake's Progress, depicting inmates at Bedlam Asylum, by William Hogarth Insanity, madness, lunacy, and craziness are behaviors caused by certain abnormal mental or behavioral patterns. Insanity can manifest as violations of societal norms, including a person or persons be...

Castle in Bracciano, Lazio, Italy Odescalchi Castle redirects here. For the Odescalchi castle in Croatia, see Ilok Castle. Castello Orsini-OdescalchiCastle BraccianoBracciano, Lazio, Italy Castello Orsini-OdescalchiCastello Orsini-OdescalchiCastle BraccianoCoordinates42°06′16″N 12°10′40″E / 42.1044°N 12.1778°E / 42.1044; 12.1778Site historyBuilt1470–1485 Castello Orsini-Odescalchi is a castle in Bracciano, Lazio, Italy. It is located on the southern shore...

 

Bus operator in the East Midlands of England TrentbartonTrentbarton threes branded Alexander Dennis Enviro200 MMC in Mansfield bus station in May 2024ParentWellglade GroupFoundedOctober 1913; 110 years ago (1913-10)HeadquartersHeanor, DerbyshireEnglandService area Derbyshire Leicestershire Nottinghamshire Staffordshire Service typeBus and coachRoutes43 (June 2024)Depots5Fleet247 (June 2024)Managing DirectorTom MorganWebsitewww.trentbarton.co.uk Trentbarton (stylised in ...

 

Historical political movement within liberalism This article is about the historical political movement. For contemporary political use of the term radical, see Radical left, Radical right, and Radical politics. For other uses, see Radical (disambiguation). This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Classical radicalism – news...

German composer (1735–1782) JC Bach redirects here. For his relative with the same initials, see Johann Christoph Bach. Johann Christian BachJohann Christian Bach, 1776Born(1735-09-05)5 September 1735LeipzigDied1 January 1782(1782-01-01) (aged 46)LondonParents Johann Sebastian Bach (father) Anna Magdalena Bach (mother) Johann Christian Bach (5 September 1735 – 1 January 1782) was a German composer of the Classical era, the youngest son of Johann Sebastian Bach.[1] He rece...

 

Oasis-class cruise ship Wonder of the Seas Wonder of the Seas in Naples, Italy on 17 June 2022 History Bahamas NameWonder of the Seas OwnerRoyal Caribbean Group Operator Royal Caribbean International Port of registryNassau,  Bahamas Route Caribbean Mediterranean Ordered 25 May 2016 (MoU)[3] 27 September 2016 (contract date)[1] BuilderChantiers de l'Atlantique, Saint-Nazaire France Yard numberC34[1] Laid down9 May 2019[1] Launched4 September 2020&...