La Dinastia XXIII d'Egipte transcorre de 818-715 aC, durant el tercer període intermedi d'Egipte. Els seus governants són coetanis dels dignataris de les dinasties XXII, XXIV i XXV.
Història
La Dinastia XXIII de l'antic Egipte es va caracteritzar per l'arribada al poder dels reis meixweix. En 818 aC, Leontòpolis, al delta, o Taremu («la terra dels peixos») es va convertir en un regne independent dels sobirans libis de Tanis, tot i que és discutible la hipòtesi que la dinastia sempre fos leontopolitana.
El primer faraó d'aquesta dinastia, Petubastis I, es va aprofitar del conflicte successori i de la guerra civil per proclamar-se faraó en el vuitè any del regnat de Sheshonq III. Es coronà a Leontòpolis i aconseguí que Heracleòpolis, Memfis i Tebes el reconeguessin com a tal. Va ser el principal adversari de Takelot II i més tard d'Osorkon IV, reis libi de l'Alt Egipte de la dinastia XXII tebana. La seva arribada al poder va provocar a Tebes una perllongada guerra civil contra les faccions rivals, que va durar tres dècades. Cada bàndol va posseir un llinatge de summes sacerdots d'Amon.
El seu successor Iuput I va ser corregent amb el seu pare, però el seu regnat va ser breu. De Sheshonq IV no en sabem molt; fins i tot alguns erudits consideren que no era d'aquesta dinastia, exactament el mateix que s'esdevé amb Osorkon III, a qui alguns creuen fill de Takelot II: va aconseguir derrotar les forces rivals de Padibastet i Sheshonq IV, les quals s'havien resistit tenaçment a l'autoritat de Takelot II. Osorkon va governar els últims cinc anys del seu regnat en corregència amb el seu fill Takelot III.
Els fills de Takelot III van ser els grans sacerdots Dyedptahiefanj i Osorkon, i l'hereu al tron, Rudamon, el seu fill més jove. Va exercir com a summe sacerdot d'Amon a Tebes i després va servir els primers cinc anys del seu regnat com a corregent, amb el seu pare Takelot III. Durant el seu regnat va haver d'esforçar-se a mantenir el regne unit, tot i que finalment és fragmentària en tres regnes sota el seu successor Iuput II, per bé que aquest va continuar governant a Leontòpolis, on va participar en una poderosa coalició destinada a parar l'avanç cuixita.