PROFILPELAJAR.COM

	Dinasties de faraons ; a l'antic Egipte; (Entre parèntesis any aproximat; d'inici, sempre aC)
	Període predinàstic
	Període protodinàstic
	Període arcaic
	I (3100) - II (2890)
	Regne Antic
	III (2686) - IV (2613) - V (2498); VI (2345)
	Primer Període Intermedi
	VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160); X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes)
	Regne Mitjà
	XI (Tot Egipte)
	XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633)
	Segon Període Intermedi
	XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650)
	Regne Nou
	XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200)
	Tercer Període Intermedi
	XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730); XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664)
	Primer període persa (525)
	Baix imperi
	XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380)
	Segon període persa (343)
	Període hel·lenístic
	Alexandre el Gran (332)
	Dinastia ptolemaica (323)
	Província romana (30)
	Conquesta àrab
	Conquesta otomana

La dinastia XII és una divisió tradicional de la història de l'antic Egipte. La dinastia correspon a l'anomenat Imperi mitjà o Regne mitjà, que va entre el primer i el segon períodes intermedis. Va durar uns dos-cents anys i es va obrir amb un cop d'estat que va posar fi a la dinastia XI, que havia establert les bases per al nou període amb la reunificació d'Egipte. La cronologia màxima situa el començament de la dinastia vers el 2050 aC i la mínima vers el 2000 aC. El seu acabament fou vers el 1800 aC/1780 aC. La dinastia XIII fou, en realitat, una continuació dinàstica quan es va obrir un període confús amb la presència dels hicsos a la zona del delta del Nil.

Els reis d'aquesta dinastia estan ben documentats. Tots ells han deixat importants monuments i restes, i només al final s'entra en un temps conflictiu. Durant la dinastia, s'estableix fermament el domini egipci a Núbia, sobretot amb Senusret III i Amenemhet III, quan s'estén des Buhen a Semna del sud, entremig de la segona i la tercera cascades del Nil. S'incrementen els contactes amb la regió de Palestina, Fenícia i Síria, on alguns petits regnes o ciutats foren, d'alguna manera, tributaris egipcis; també es comproven intercanvis comercials fluids amb el món mediterrani, el Wadj-wer ('Gran verd') com l'anomenaven els egipcis, especialment la zona de la mar Egea.

La capital, inicialment a Tebes, es va traslladar a Ity-tawi, ciutat no localitzada a la zona de Lisht. L'oasi del Faium fou la zona més afavorida per aquests farons, alguns dels quals van fer importants obres agrícoles a la regió, assecant maresmes i posant en cultiu grans àrees de terra.

Els faraons d'aquesta dinastia foren:

Cronologia

Genealogia

Dades incompletes i incertes; les relacions dubtoses en línies de punts. Els faraons porten la corona i les dones estan en itàlica.

Sesostris

Neferet

A partir de la línia de punts : 'Dinastia XII d'Egipte'

Amenemhet I

Neferitatjenen

Kaÿt

Sesostris I

Neferu

Neferusheryt^[1]

Amenemhet II

Senet

Khenemet-nefer-hedjet
ouret^[2]

Sesostris II

Neferet II

Senouseret-Seneb^[3]

Itkayet^[4]

Neferet^[4]

Sathathor-Iounet^[4]

Sesostris III

Khenemet-nefer-hedjet
khered^[5]

Khnumit

Menet

Mereret

Senetsenebes

Sathathor

Aat

Amenemhet III

Hetepti

Neferouptah^[6]

Amenemhet IV^[7]

Neferusobek

Hathorhetepet^[6]

Després d'aquesta línia de punts: Dinastia XIII d'Egipte

Notes

↑ Neferu la petita o la menor
↑ Uret = l'antiga
↑ El fill reial de Sesostris-Seneb és esmentat junt amb les princeses Itkayet i Neferet, al papir d'El-Lahoun.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 L'arbre per aquestes princeses és dubtós; une o més d'una podrien ser també filles de Sesostris III en lloc de Sesostris II.
↑ Khered = la jove
↑ ^6,0 ^6,1 La localització de les seves piràmides o d'objectes funeraris fan d'aquestes princeses probables filles d'Amenemhet III.
↑ Amenemhet IV és potser el fill del rei amb la reina Hetepti, però vista la durada del regnat d'Amenemhat III, podria ser també el seu net o el seu nebot, ja que cap indici permet aclarir els llaços de parentiu.