La dieta d'Aquisgrà o assemblea general de 817 fou una reunió convocada per l'emperador Lluís el Pietós el juliol del 817. L'objectiu era introduir una regla homogènia per tots els canonges i per una nova classe d'eclesiàstiques anomenada canongesses. Els abats, bisbes i altres que estaven a la reunió van acordar una sèrie de constitucions per fer esdevenir uniforme la regla de Sant Benet l'única aleshores en ús en tots els monestirs masculins i femenins. Benet d'Aniana al que Lluís havia designat com a ministre general d'afers eclesiàstics fou el principal promotor dels reglaments que es van establir i acabada la reunió l'emperador li va encarregar, junt amb altres destacats religiosos, de fer observar les normes arreu.
A part d'aquest reglament es va establir un catàleg de tots els monestirs que per la seva fundació estaven subjectes a certs deures envers el rei i es van dividir en tres classes: la primera amb 14 monestirs, els que estaven obligats a fer regals a l'emperador i aportar-li per a la milícia un cert nombre de soldats; la segona amb 16 monestirs, els que només havien de fer regals al sobirà; i la tercera, 54 monestirs,[1] els que no havien de fer ni regals ni aportar soldats, i només havien de fer pregàries per l'emperador, la seva família i per l'estat.
Vegeu també
Nota
- ↑ D'aquestos 54, fins a 19 eren al Llenguadoc; n'hi havia altres que sembla que no tenien cap càrrega per consideració per Benet d'Aniana i per ajudar-los a recuperar-se de les destruccions musulmanes. Aquestos 19 eren:
Entre els que no s'esment i que per tant no devien tenir cap carrega:
Bibliografia
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
