Dies de transició

Infotaula de sèrie de televisióDies de transició
Gèneredocumental i docusèrie Modifica el valor a Wikidata
Tematransició democràtica espanyola Modifica el valor a Wikidata
DirectorFrancesc Escribano i Royo Modifica el valor a Wikidata
Companyia productoraTelevisió de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
PaísCatalunya Catalunya
Llengua originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalTV3 Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols30 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi22 març 2004 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi5 juliol 2004 Modifica el valor a Wikidata
Temporades1 Modifica el valor a Wikidata
Episodis16 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialccma.cat… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0454013 Modifica el valor a Wikidata

Dies de transició és una sèrie documental produïda per Televisió de Catalunya i dirigida per Francesc Escribano, sobre el període de la transició política a Catalunya.[1] Estrenada el març de 2004, està formada per setze capítols de mitja hora de duració aproximadament. La sèrie tracta els esdeveniments claus del tardofranquisme, com l'execució de Puig Antich i Heinz Chez, la detenció dels 113 de l'Assemblea de Catalunya, la celebració del Canet Rock'75 o la mort del general Francisco Franco, fins a arribar a la recuperació de la democràcia amb la celebració de les primeres eleccions democràtiques a Espanya, la recuperació del català o el cop d'estat del 23F.[2] Els capítols inclouen entrevistes amb els principals testimonis dels fets, així com imatges d'arxius de Televisió Espanyola, televisions estrangeres i arxius personals, algunes d'elles inèdites. Emesa en horari de màxima audiència, la sèrie aconseguí notables índexs d'audiència al voltant del 20,0%.[3]

Llista d'episodis

La següent llista inclou els setze episodis que formen la sèrie documental emesa durant la primavera i l'estiu de 2004. Fou remesa durant la tardor de 2005, aconseguint també notables índexs d'audiència,[4] i posteriorment, editada en DVD.

# Títol Direcció Guió Data d'estrena refs.
1 «Dotze hores de vida» Francesc EscribanoFúlvia Nicolàs i Joan Pavia22 de març de 2004[5]
Relat de les últimes hores de Salvador Puig Antich, condemnat per la mort d'un policia i executat per garrot vil a la presó Model de Barcelona el 2 de març de 1974. El mateix dia que Heinz Chez, considerat un apàtrida polonès, és executat a la presó de Tarragona i del qual se'n desvela la seva autèntica identitat. 
2 «La detenció dels 113: l'Assemblea de Catalunya» Francesc EscribanoNúria Castejón i Joe Peire29 de març de 2004[6]
El 28 d'octubre de 1973 uns 150 membres de l'Assemblea de Catalunya es van reunir de forma clandestina a l'església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. La policia va irrompre dins la reunió i va detenir 113 persones. La detenció va provocar una gran mobilització ciutadana en suport als detinguts i una campanya de solidaritat de ressò internacional. 
3 «12 hores de música i follia» Francesc EscribanoFúlvia Nicolàs i Joan Pavia5 d'abril de 2004[7]
Tot i el control de les autoritats franquistes, l'estiu de 1975 quaranta mil joves van congregar-se al Pla d'en Sala, a Canet de Mar per participar a la primera edició del Canet Rock, un concert a l'aire lliure amb artistes de totes les tendències musicals d'aleshores. 
4 «20-N: la mort de Franco (1a part: L'agonia)» Francesc EscribanoXavi Garcia i Helena Rodríguez12 d'abril de 2004[8]
Després de 39 anys de dictadura, el general Franco mor després d'una llarga agonia el 20 de novembre de 1975. L'episodi mostra les incerteses del futur a traves dels testimonis d'aquell final d'etapa. 
5 «20-N: La mort de Franco (2a part)» Francesc EscribanoXavi Garcia i Helena Rodríguez19 d'abril de 2004[9]
 
6 «La lluita obrera: Història d'una vaga» Francesc EscribanoFulvia Nicolàs i Joan Pavia26 d'abril de 2004[10]
Després de tres mesos i mig, el 22 de febrer de 1976 acabà la vaga més llarga a Catalunya des de la Guerra Civil. Encara que la vaga no estava autoritzada, els obrers de l'empresa LAFORSA de Cornellà de Llobregat, convocaren la vaga en solidaritat per l'acomiadament d'un treballador. Tot i la intransigència de l'empresa, els treballadors reberen molta solidaritat de la societat catalana, arribant al punt que, segons un militar de l'època, les dues preocupacions de l'Estat eren ETA i Cornellà. 
7 «Febrer del 76: Les manifestacions per l'amnistia» Francesc EscribanoXavi Garcia i Helena Rodríguez3 de maig de 2004[11]
L'1 de febrer de 1976 es convocà una de les primeres manifestacions per demanar l'amnistia per als sis-cents presos polítics que restaven a les presons espanyoles. El capítol recull el testimoni de nombrosos participants de la manifestació, així com la cobertura que va rebre per part de mitjans de comunicació internacionals. 
8 «La fuga de Segòvia» Francesc EscribanoXavi Garcia i Helena Rodríguez10 de maig de 2004[12]
El 5 d'abril de 1976 vint-i-nou presos polítics es fugaren de la presó de Segovia per un túnel excavat des dels lavabos. És considerada com una de les fugues massives més recordades a l'Estat espanyol. 
9 «El 'cas Huertas' i la lluita per la llibertat d'expressió» Francesc EscribanoFúlvia Nicolàs i Joan Pavia17 de maig de 2004[13]
El juny de 1975 el periodista Josep M. Huertas publicà un article al diari TeleXprés sobre la vida sexual dels barcelonins entre 1920 i 1970. Escrigué que alguns meublés els regentaven vídues de militars, fet que irrità a l'exèrcit. Huertas fou jutjat en un consell de guerra i fou tancat a la presó Model. El seu empresonament provocà la primera vaga de premsa des del final de la Guerra Civil. 
10 «El despertar de les dones: La lluita feminista» Francesc EscribanoNúria Castejón i Joan Albert Lluch24 de maig de 2004
 
11 «Marisol en portada» Francesc Escribano31 de maig de 2004
 
12 «Juny 77: Primeres eleccions democràtiques» Francesc EscribanoNúria Castejón i Joe Peire7 de juny de 2004
 
13 «El retorn de l'exili i la recuperació de la memòria històrica» Francesc EscribanoFúlvia Nicolàs i Joan Pavia14 de juny de 2004
 
14 «La recuperació del català» Francesc Escribano28 de juny de 2004[14]
 
15 «El 23-F a Catalunya» Francesc EscribanoNúria Castejón i Joan Albert Lluch5 de juliol de 2004[15]
 

Referències

  1. ↑ «Relatos de la primera transición». La Vanguardia, 22-03-2004. [Consulta: 11 març 2022].
  2. ↑ Fernández, Luis Miguel. «Dies de Transició». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 11 març 2022].
  3. ↑ «La serie documental "Dies de transició" continúa sumando adeptos en TV3» (en castellà). verTele!, 06-04-2004. [Consulta: 11 març 2022].
  4. ↑ «TV3, única autonómica que planta cara gracias a "Dies de transició"» (en castellà). VerTele!, 17-11-2005. [Consulta: 11 març 2022].
  5. ↑ «"Dotze hores de vida", primer capítol de "Dies de transició"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 19-03-2004. [Consulta: 11 març 2022].
  6. ↑ «"La detenció dels 113" a "Dies de transició"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 25-03-2004. [Consulta: 11 març 2022].
  7. ↑ «Canet Rock del 75, a "Dies de transició"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 02-04-2004. [Consulta: 11 març 2022].
  8. ↑ «"Dies de transició" presenta "20-N: la mort de Franco (1a part: L'agonia)"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 07-04-2004. [Consulta: 11 març 2022].
  9. ↑ «"Dies de transició" presenta "20-N: La mort de Franco (2a part)"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 16-04-2004. [Consulta: 11 març 2022].
  10. ↑ «"La lluita obrera: història d'una vaga", dilluns a "Dies de transició"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 23-04-2004. [Consulta: 22 març 2022].
  11. ↑ «"Dies del transició" recorda les manifestacions per l'amnistia de 1976». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 02-11-2006. [Consulta: 22 març 2022].
  12. ↑ «"Dies de transició" recorda dissabte la fuga de Segòvia». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 10-11-2006. [Consulta: 22 març 2022].
  13. ↑ «"Dies de transició" presenta el capítol "Llibertat d'expressió"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 21-05-2004. [Consulta: 22 març 2022].
  14. ↑ «La recuperació del català, a "Dies de transició"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 04-01-2016. Arxivat de l'original el 22 de març 2022. [Consulta: 22 març 2022].
  15. ↑ «El 23-F, a "Dies de transició"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 02-07-2004. [Consulta: 22 març 2022].

Enllaços externs