Diego Peretti va néixer el 10 de febrer de 1963 al barri de Constitución de la ciutat de Buenos Aires, i va viure a la cantonada dels carrers San Juan i Lima.[2][3] El seu pare era Aldo Juan Peretti, un immigrant italià que ensenyava física i matemàtica, i la seva mare, Margarita Venegas, era una immigrant espanyola (oriünda de Madrid)[4] que venia roba.[3]
Va realitzar els seus estudis primaris en el col·legi Cangallo Schule i el secundari en el Col·legi Nacional Buenos Aires.[3] Seguint el consell dels seus pares va decidir començar una carrera universitària, graduant-se com a metge en l'especialitat de psiquiatria. Durant els seus anys d'estudiant va militar al Partit Intransigent de la universitat.[5]
Va començar a estudiar actuació amb Raúl Serrano com un passatemps quan estava en segon any de la facultat.[5]
Carrera actoral
Mentre realitzava la residència a l'hospital Castex, Peretti va començar a actuar en teatre, en obres com a Angelito, Volver a la Habana i Bar Ada. El primer paper de Diego Peretti a la televisió va ser el 1993 en l'unitari Zona de riesgo. L'any següent va interpretar al Tarta a la sèrie policial Poliladro. En el segon any d'aquesta sèrie Peretti va abandonar definitivament la psiquiatria per a dedicar-se a l'actuació.[5]
En 1997 va actuar en televisió en RRDT al costat de Carlos Calvo i China Zorrilla, i va realitzar la seva primera pel·lícula en cinema, El sueño de los héroes, sota la direcció de Sergio Renán. A l'any següent va participar en la telenovel·la de Canal 13, Gasoleros. En cinema va ser convocat per participar en els curts Punto muerto i Los últimos días de Damián Szifron, i als llargmetratges Taxi, un encuentro (2000) i Alma mía, protagonitzat per Pablo Echarri i Araceli González. Peretti va participar a la sèrie Culpables durant el 2001, labor per la qual va rebre un premi Martín Fierro al millor actor d'unitari i/o minisèrie. A l'any següent, va començar la sèrie Los simuladores novament al costat de Szifron, en la qual Peretti interpretava a Emilio Ravenna i també contribuïa amb els guions. Aquest mateix any va fer un cameo fent un espectacle de stand-up en la pel·lícula El fondo del mar del mateix director.
El 2004 va actuar en la pel·lícula No sos vos, soy yo, dirigida per Juan Taratuto en el paper d'un cirurgià amb problemes maritals. Amb aquesta pel·lícula va guanyar el premi al millor actor en la XI Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida[6] i a televisió coprotagonitzà l'unitari Locas de amor, interpretant al psiquiatra Martín Uribelarrea. L'any següent va protagonitzar la segona pel·lícula de Szifron, Tiempo de Valientes. Allí interpreta al llicenciat Mariano Silverstein, psicòleg jueu, al costat de Luis Luque. A televisió va actuar a Botines i protagonitzà Criminal. Novament sota la direcció de Juan Taratuto va interpretar el seu següent paper (Aldo) en la pel·lícula ¿Quién dice que es fácil? de 2006, al costat de l'actriu Carolina Peleritti (com Andrea). Va ser el protagonista del remake d' El hombre que volvió de la muerte el 2007 on va interpretar el personatg d'Elmer Van Hess, originalment dut a terme per Narciso Ibáñez Menta. Al mateix temps, va interpretar el paper de Santana a la cinta neo-noirLa señal, dirigida i protagonitzada per Ricardo Darín.
Diego Peretti en un dels seus films
El 2008 va participar a la sèrie espanyola Cuestión de sexo, en la qual va interpretar a Bernardo, el psicòleg de l'institut, en la qual participava Willy Toledo, Pilar Castro, Carmen Ruiz i Sabrina Garciarena. A l'any següent, va protagonitzar Música en espera, al costat de Natalia Oreiro, on va interpretar a un musicalitzador de pel·lícules. Després va protagonitzar l'espanyola Maktub, el 2011, i En fuera de juego, el 2012. El 2012 va encarnar al psicòleg Guillermo Montes aEn terapia, cicle que ho va tenir com a protagonista durant tres temporades, entre 2012 i 2014, per la TV pública. Per la seva actuació va rebre durant dos anys consecutius el premi Martín Fierro al millor actor d'unitari i/o minisèrie.[7]
En 2013 va protagonitzar Wakolda, al costat de Natalia Oreiro. Aquesta pel·lícula va ser triada per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques com a precandidata a millor pel·lícula parlada en idioma estranger per als premis Oscar per l'Argentina.[8] Les seves següents pel·lícules foren Papeles en el viento, al costat de Diego Torres, Pablo Echarri i Pablo Rago, i després Sin hijos, en coproducció amb Espanya. En teatre va protagonitzar l'obra La chica del adiós, amb Paola Krum, per la qual va guayar el premi ACE al millor actor protagonista de comèdia el 2015, i el 2017 va protagonitzar Los Vecinos de Arriba, al Teatro Metropolitan Sura.[9]
