Kvaternik va instituir un règim de terror contra els serbis de Croàcia, jueus, gitanos i altres "enemics de l'Estat", i es creu que va tenir una responsabilitat directa en les atrocitats comeses per l'Ústaixa contra aquests grups.[1] Com Andrija Artuković, es va guanyar sovint el sobrenom del Himmler ústaixa.[2] El 1943 ell i el seu pare Slavko Kvaternik, que va ser el ministre croat de la guerra, es van exiliar a Eslovàquia, i després de la guerra van fugir a l'Argentina amb l'ajuda de l'Església Catòlica. Des de l'Argentina, Kvaternik va continuar les seves activitats subversives contra Tito. Va reorganitzar els partidaris de l'ústaixa i va seguir publicant de forma activa, sense expressar cap penediment pels seus actes. Iugoslàvia va emetre múltiples sol·licituds d'extradició que van ser rebutjades, i Kvaternik mai va ser jutjat. Ell i les seves dues filles van morir en un accident automobilístic a l'Argentina el 1957. Les seves memòries van tornar a ser editades el 1995, amb l'ajut financer del Ministeri de Ciència i Tecnologia de Croàcia.[3]
