Didier van Cauwelaert

(2013)
Biografia
Naixement	29 juliol 1960 (64 anys) Niça (França)
Formació	Liceu Masséna
Activitat
Camp de treball	Ficció literària, forma dramàtica i còmic
Ocupació	escriptor, dramaturg, guionista, dramaturg, director de cinema, realitzador
Activitat	1982 -
Gènere	Novel·la i teatre
Obra
Obres destacables (1994) One-Way (en)
Premis
(2014)  Environment Book Prize (en) (2013)  prix des romancières (fr) , per l'obra La femme de nos vies (fr) (2007)  premi Niça-Baie des Anges (1997)  Gram Premi de Teatre de l'Acadèmia Francesa (1994)  premi Goncourt, per l'obra One-Way (en) (1984)  premi Roger Nimier (1983)  Prix du jeune théâtre Béatrix Dussane-André Roussin (en)
Lloc web	didiervancauwelaert.fr

Didier van Cauwelaert (Niça, França 1960) és un escriptor, guionista de cine i televisió i dramaturg francès d'origen belga, traduït a vint llengües i guanyador del Premi Goncourt 1994.

Nascut a Niça el 29 de juliol de 1960.^[1] Va començar a escriure novel·les des de molt jove i segons explica ell mateix entre els 7 i el 22 anys no va parar d'escriure,^[2] però fins al 1981 no va trobar cap editor que volgués publicar la seva obra.^[3]

Va dedicar-se al teatre com a actor i com a director, amb obres de Sartre, Samuel Beckett, Jean Anouilh i Ionesco, i va fer una breu carrera com a crític literari per nens a l'emissora FR3 Côte-d'Azur.^[3]

• Vingt ans et des poussières, 1982
• Poisson d'amour, 1984
• Les Vacances du fantôme, 1986
• L'Orange amère, 1988
• Un objet en souffrance, 1991
• Cheyenne, 1993
• Un aller simple, 1994
• La Vie interdite, 1997
• Corps étranger, 1998
• La Demi-pensionnaire, 1999
• L'Éducation d'une fée, 2000
• L'Apparition, 2001
• Rencontre sous X, 2002
• Karine après la vie, coautor amb Maryvonne i Yvon Dray, 2002
• Hors de moi, 2003
• L'Évangile de Jimmy, 2004
• Attirances, 2005
• Le Père adopté, Albin Michel, 2007
• La Nuit dernière au xv^e siècle, 2008
• La Maison des lumières, 2009
• Thomas Drimm - Tome 1: La fin du monde tombe un jeudi, 2009
• Les Témoins de la mariée, 2010
• Thomas Drimm - Tome 2: La guerre des arbres commence le 13, 2010
• Le Journal intime d'un arbre, 2011
• Double identité, 2012
• La Femme de nos vies, 2013
• Le Principe de Pauline, 2014
• Jules, 2015
• On dirait nous, 2016
• Le retour des Jules, 2017
• J'ai perdu Albert, 2018
• La personne de confiance, 2019
• L'inconnue du 17 mars, 2020
• Le pouvoir des animaux, 2021

• Madame et se flics (1985-86).
• Pere Noël et fils (1983).
• Marie Love (1986).
• Le Nègre (1989).
• Les filles du Lido (1995).
• Le président et la garde-barrière (1997)
• Servicies sacrés (2009).

• 2001: An aller simple de Laurent Heynemann.
• 2006: "L'Éducation dúne fée" de José Luis Cuerda, amb el títol de La educación de las hadas. Va rebre el premi al millor guió adaptat dels Premis Cóndor de Plata 2008.
• 2011: Sense identitat de Jaume Collet-Serra.
• 2018: J'ai perdu Albert

També es autor de les lletres i del llibret en francès d'Amour, una fantasia musical amb un llibret en anglès i lletres de Jeremy Sams, música de Michel Legrand, que va rebre el Premi Tony al millor musical de l'any 2003.

• 1982: Prix del Duca per "Vingt Ans des poussières".
• 1994: Premi Goncourt per "Un aller simple".
• 1997: Premi Molière al millor l'espectacle musical per l'adaptació de "Passe-muraille" amb Michel Legrand.
• 1999: Premi Fémina Hebdo per "La Demi-pensionnaire"
• 2014: Premi Livre Enviroment per "Les abeilles et la vie"