Diana Lorys

Biografia
Naixement	(es) Ana María Cazorla Vega 20 octubre 1940 (84 anys) Madrid
Altres noms	Diana Lorys
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de cinema
Activitat	1960 -

Ana María Cazorla Vega, coneguda artísticament com a Diana Lorys, (Madrid, 20 d'octubre de 1940) és una actriu espanyola de cinema i teatre que ha interpretat més de cinquanta pel·lícules i que va tenir el seu període de major activitat entre 1960 i 1980.

Va compaginar els seus estudis reglats amb formació en dansa clàssica, espanyola i flamenca, a més d'art dramàtic i dicció. Això li va permetre participar en diversos espectacles musicals i comèdies teatrals des de l'adolescència.

A partir del seu debut al cinema a Pelusa (1960), de Javier Setó, la seva presència al cinema de gènere dels 60 i principis dels 70 va ser una constant. Va participar en nombroses pel·lícules de terror, d'aventures, westerns i comèdies, a més d'algunes obres de teatre amb les companyies d'Arturo Fernández i Paco Morán. Sovint encarnant el tòpic espanyol de la dona apassionada.

A la dècada de 1970 el cinema de gènere de fabricació hispana comença a decaure i Diana s'aparta de l'activitat artística. A banda d'alguna aparició a la televisió, no tornarà al cinema fins al 2010 amb Un hombre de porvenir, de Ian Brewner.

• Pelusa (1960), de Javier Setó.
• Usted puede ser un asesino (1961), de José María Forqué.
• Festival (1961), de César Fernández Ardavín.
• Gritos en la noche (1962), de Jesús Franco.
• Salto mortal (1962), de Mariano Ozores.
• Échappement libre (1964), de Jean Becker.
• I gemelli del Texas (1964), d'Steno.
• The Texican (1966), de Lesley Selander.
• Residencia para espías (1966), de Jesús Franco.
• Devilman Story (1967), de Paolo Bianchini.
• Villa Rides (1968), de Buzz Kulik.
• Sonora (1968), d'Alfons Balcázar.
• No desearás la mujer de tu prójimo (1968), de Pedro Lazaga.
• La legione dei dannati (1969), d'Umberto Lenzi.
• Blindman (1971), de Ferdinando Baldi.
• Il corsaro nero (1971), de Lorenzo Gicca Palli.
• Sex Charade (1972), de Jesús Franco.
• Don Quijote cabalga de nuevo (1973), de Roberto Gavaldón.
• Los ojos azules de la muñeca rota (1974), de Carlos Aured.
• La lozana andaluza (1976), de Vicente Escrivá.
• California (1977), de Michele Lupo.
• La ciudad maldita (1978), de Juan Bosch.
• Un hombre de porvenir (2010), de Ian Brewner.

• Aguilar, Carlos; Genover, Jaume. Las Estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza, 1996, p. 342. ISBN 8420694738. 
• Román, Manuel. «Diana Lorys, la "vampiresa" quitamaridos del destape». Libertad Digital, 20-10-2021. [Consulta: 28 juliol 2021].
• Cercas, M. «Diana Lorys: Ídolos sin pedestal» (en castellà). ABC, 29-05-1976, pàg. 50-52.